Aquesta setmana la llibreria Jaimes ha fet 75 anys. Per celebrar-ho han convidat Bernard Pivot, que ha protagonitzat una conferència al Romea i ha concedit algunes entrevistes. De la Jaimes molts en tenim els primers records de quan era al passeig de Gràcia. El meu pare m'hi portava de petita. Hi anàvem com qui entra en un miracle. Destil·lat de cultura francesa a finals dels anys 70 i als primers 80, quan el prestigi encara era, també, allà. Els Apostrophe de Pivot els hem pogut repescar gràcies a la xarxa, que tantes coses ha trinxat, però ens permet recuperar entrevistes antològiques als millors escriptors, d'aquells temps en què la televisió, com diu Pivot, no estava sotmesa a la tirania de les audiències.

Bernat Pivot lamenta aquests dies la pèrdua de prestigi de la literatura. Diu que els autors són individualistes, que ja no hi ha grups o corrents, i que han de competir amb els esportistes i amb els polítics. Que sovint es parla de llibres, però aquests llibres l'únic que tenen en comú amb la literatura és el format: les cobertes, el paper, les planes numerades...

Com més gran et fas, però, més difícil és que les novel·les contemporànies t'atrapin. Massa sovint tens la sensació que l'autor no té gaire res a dir i que va escrivint i escrivint com si els lectors no tinguéssim res més a fer que llegir-lo. Potser per això la literatura va perdent pistonada i les vendes baixen, mentre que els bons llibres d'assaig van aguantant. Els llibreters els haurien de reivindicar, també. Perquè al final, com dels bons professors que vam tenir, el que t'acaba quedant d'un llibre és la passió de qui l'ha escrit. Sobretot ara, que la tirania de les audiències ja no permet inventar mites.