Per molt que pensem que la societat avança i que les mentalitats progressen cap a l'amplitud de mires, la realitat continua essent immutable, o almenys això és el que sembla davant de certes decisions i conductes. La primera d'aquestes impostures és la nòmina de persones premiades amb el Nobel d'enguany, perquè tots són homes. Des del 1901, quan es va crear la distinció, només 49 dones han estat guardonades, vers 832 homes. Això no ha estat motiu suficient perquè els jurats que atorguen el premi en les diverses categories hagin pres consciència, aplicant la justificada discriminació positiva. I si bé alguna cosa es mou amb la nominació de Bob Dylan amb el de Literatura, les dones continuen trobant-se en l'ostracisme més caduc. La indignació d'una biotecnòloga, Ángela Bernardo, l'ha dut a piular a les xarxes la injustícia persistent d'obviar les dones al Nobel i, com a resposta, ha rebut un seguit de missatges masclistes insultants, i amenaces que ja ha denunciat a les autoritats. Sorpresa i sobrepassada per tanta agressivitat, prova fefaent d'un manifest masclisme violent, em xoca la inactivitat de Twitter que només ha suspès alguns i no tots els comptes de la xarxa. Sospitós. Potser el fet més dolorós és que altres veus, d'homes, no han rebut cap injúria ni intimidació per apuntar la mateixa evidència. I mentre escric aquesta columna arriba la notícia que cada vuit hores, tres cops al dia, una dona és violada en aquest país i només una de cada sis en presenta denúncia. És un delicte que se segueix ocultant, una nova mostra de l'exercici del poder masclista. Totes les administracions haurien d'actuar amb un sol protocol però aquest drama social no es troba a l'agenda de la classe política.
