Des de fa un temps no paro de llegir i escoltar històries sobre robots. Fins i tot les més apocalípitiques, com que hi haurà un dia on els robots -a l'estil Blade Runner- acabaran amb els éssers humans. Cert que des que es va iniciar la revolució industrial, la robotització ha tingut detractors. A començaments de segle XIX, diversos moviments artesanals -ludites- es van rebelar contra les noves automatitzacions i les fàbriques. Pensaven que era un atac contra el treballador. No van saber veure que senzillament el que s'anava produint era un canvi de paradigma del treball. Algunes feines deixarien de fer-se per ser substituïdes per unes altres. Algú havia de fer màquines, mantenir-les i controlar-les. Només l'educació podia solucionar-ho. Va caldre adaptar-se als temps. El problema sorgeix quan l'evolució tecnològica va més ràpid que els canvis generacionals (25 anys), cosa que crea importants bosses d'atur entre gent que a certa edat ja no està preparada per les noves revolucions. És el que passa ara. La robotització producte de les noves invencions fa que es produeixi una disfunció d'oferta laboral i demanda. El nombre d'enginyers que surt de les nostres escoles és molt poc comparat amb el que es necessitarà per poder desenvolupar les noves màquines; en canvi segueixen sortint especialistes en professions en vies de desaparició. Queda poc per veure caixers humans als bancs, als supermercats i no sé si un dia començarem a veure que en lloc de cambrers hi haurà humanoides. Però, de cara al canvi, més val que anem preparant estratègies educatives i possibles dilemes ètics. Ara bé, dir, com algú preveu, que els robots hauran de tenir pensió i cotitzar a la seguretat social em sembla una gran broma.
