Louise Raluy i la seva germana Kerry, a poc a poc van agafant el testimoni dels seus pares al capdavant del circ Raluy Legacy. Louise efectua a més un espectacular número, penjada gairebé del sostre del circ

Els polítics encara ens ofereixen pa i circ?

Pa, no ho sé, però el circ amb què ens entretenen és el futbol. Ja m´agradaria que fos el circ de debò, jo encantada.

Com es veu la vida des de dalt de tot de la carpa del circ?

Es veu molt bé, és arriscat però es veu molt bé. Tot l´esforç que fem els artistes de circ val la pena només pels cinc minuts que som a la pista davant del públic i pels seus aplaudiments.

Són molt durs aquests esforços?

Sí, perquè no em refereixo només als entrenaments, sinó a lluitar amb la burocràcia -permisos, etc-, que cada cop ens ho posen més difícil.

Ni que ho digui. Inclús consideren sexista un cartell de circ.

Em pensava que érem al segle XXI i que cadascú pot tenir la seva pròpia sensibilitat, sense imposar-la. És una foto amb la roba de l´actuació, i ja està. Provocativa? Si són de la família, són la cinquena generació Raluy! Però vaja, si ens ho demanen, el retirarem.

Tornem a l´espectacle, que sempre ha de continuar: té por allà dalt?

No. I n´hauria de tenir, perquè el pitjor que pots fer és confiar-te. Però a la vegada em penso que si tingués por, mai no faria el que faig. Ara estic una mica nerviosa perquè a Girona faré un número nou, però por, no.

Hi ha més perill al circ o a fora?

Molt més a fora! El circ és un petit poble de nòmades, molt pacífic. Vivim una mica ancorats en el passat, quasi com vivien els nostres besavis, si bé amb més comoditats.

La vida bohèmia del circ és mite?

Res de mite, és una vida totalment bohèmia. Som gent que si estem dos dies al mateix lloc ja estem neguitosos. No tenim cap arrel, som de per tot. Per això jo parlo vuit idiomes... i cap de bé del tot (riu).

No li agradaria una vida més estable?

Mai viuria sempre al mateix lloc. Tenim una masia on anem en èpoques de descans... i quan hi anem vivim a les caravanes, aparcades al davant.

Els nens com segueixen l´escola?

La llei obliga que un mestre viatgi amb el circ. Però jo preferia anar a l´escola de cada lloc on paràvem. I els meus fills igual: uns dies van als Maristes de Girona, uns altres a una escola de Noruega... Trobo que és molt enriquidor. I mai no han suspès res!

Avui ja no pot haver-hi històries com la d´en Dumbo.

Ja no hi ha animals al circ. Aquí agrada prohibir. En altres llocs ho han regulat, que és el normal. En general al circ els animals estan ben cuidats. I si un no els cuida, se l´ha de sancionar, igual que a un restaurant que no compleix les normes. Però s´ha tirat pel dret i s´ha prohibit.