Vivim uns temps que han superat de llarg la visió imaginària i prospectiva del «teòleg de la informació», Marshall McLuhan, que va predir que la fascinació pels mitjans de comunicació conformaria una nova manera de transmetre i veure la realitat. Ho comprovem dia a dia veient que els mitjans no sempre recullen les prioritats socials, en detriment dels esdeveniments multitudinaris. Perquè fa massa dies que només sentim parlar del PSOE, de la seva desfeta, de Rajoy i la investidura. Aquesta política de baix nivell present en la nostra vida a través de tots els formats informatius i opinables acapara espais que s'haurien de destinar a informar d'allò que de veritat interessa o representa sectors majoritaris de la societat i la cultura, sovint ignorats. Referir la importància que tenen els joves per a la vida social, econòmica i política d'un país sembla imperiós, no només per allò que aquest grup implica pel futur d'una societat, sinó per la seva importància a l'hora de dissenyar polítiques públiques orientades a protegir-los, educar-los, oferir-los llocs de treball, tenir cura de la seva salut i apostar per ells tot brindant-los la millor qualitat de vida. Haurien de ser personatges centrals del discurs mediàtic, per conèixer-los en tota la seva dimensió, trencant clixés que els menystenen. Per això, vull deixar constància d'un esdeveniment que ha aplegat més de 150.000 assistents al Saló del Manga d'enguany, el més gran celebrat a Catalunya, que avui tanca les portes a Barcelona. Les xifres estratosfèriques de l'efemèride han ocupat un espai mediàtic irrisori si el comparem, sense anar més lluny, amb els resultats dels partits de lliga.
