Els robots porten marxa i no hi ha qui els pari?

La marxa dels robots és imparable, irreversible i cada dia més indispensable. Cada cop estem més acostumats a les màquines, ja no sabem sortir de casa sense el mòbil.

La intel·ligència artificial ja és aquí?

Ja és aquí. Fa poc una màquina ha guanyat al Japó un campionat de Go. Els progressos que s´han assolit en intel·ligència artificial eren inimaginables fa vint anys. Però, a més, les màquines poden fer moltes coses que els humans no podem: treballen a més velocitat, tenen més memòria i poden fer-ho a dimensions massa petites o massa grans per als humans.

Ja tenim aquí els cotxes sense xofer.

I fa cinc anys es calculava que trigarien uns 15-120 anys a ser realitat.

Però entre atropellar una iaia o aixafar un mica al cotxe contra un fanal... tria la iaia.

Això també ho fan els humans (riu). És l´instint. No significa que els robots prenguin pitjors decisions que els humans. La dificultat serà programar mentalment les màquines.

Un bon futur per als humans seria viure sense treballar, perquè la feina la faran els robots.

Difícil, perquè si hi ha beneficis segur que aniran a l´amo dels robots, no a la societat en general. Keynes ja va pronosticar per als seus néts desocupació per culpa de la tecnologia.

I vostè què creu que passarà?

Que un 20% de la gent treballarà i guanyarà molts diners. El 80% restant, o no treballarà o treballarà molt per pocs diners. I no afectarà només els treballadors manuals, feines com la de broker ja les estan fent robots. No anem cap a cap societat idíl·lica, no. Els robots no guanyaran, però molts humans perdran.

En un món governat pels robots, els humans -més febles i cars de mantenir, i ­menys eficients- s´extingiran?

No s´extingiran si són prou intel·ligents de conviure amb els robots. És a dir, de treballar amb les màquines i no contra. Crec que això crearà una nova espècie humana, perquè canviarà els sentiments de la humanitat. Jo ho anomeno nova antropologia.

Potser la humanitat s´extingirà quan els robots donin més plaer sexual que els humans.

Aquí hi entren les emocions. D´humans ­enamorats de robots ja n´hi ha, el que no sé és si els robots tindran mai sentiments cap als humans. El que és segur que a causa de les màquines descobrirem nous sentiments, avui desconeguts. Ens ajudaran a conèixer-nos a nosaltres mateixos.

Ara que ja s´han superat els tabús de l´amor interracial, ve l´amor robòtic?

Al Japó ja se senten molt atrets pels androides, els robots d´aspecte humà. A occident encara és un tabú, potser perquè ens recorden la imatge de la mort. Als Estats Units ja hi ha un moviment contrari a les relacions sexuals amb robots.

Això és posar la bena abans de la ferida.

L´avantatge dels humans és que sempre tindran ganes de superar les màquines. Tampoc no voldria pintar un futur pessimista. En cosa de deu anys veurem autèntiques meravelles de la robòtica que permetran moure´s els discapacitats, avançar en nanotecnologia, investigar en medicina...