Ell és, òbviament, Donald Trump. Dimarts, els ciutadans dels Estats Units podran escollir votar entre ell, Hillary Clinton i un seguit d'altres candidats menys coneguts com a futur president del país més poderós de la Terra. Aquests eleccions, com diu molt bé el meu amic i excorresponsal a Washington de TV3, Ramon Rovira, serà una elecció entre els dos pitjors candidats possibles dels dos grans partits americans. Que republicans i demòcrates no hagin trobat ningú millor indica que quelcom està passant en aquella democràcia. Barack Obama, pel que sembla, va ser només un miratge. Hillary Clinton és la representant clàssica de la casta política americana: dona d'expresident, exsenadora, exsecretària d'Estat. Tot sembla haver estat fet per ella per arribar aquí. De fet, ho va intentar el 2008 i va perdre contra Obama. El seu carisma és de gel i els seus escàndols reconeguts. Sembla sempre que amagui quelcom lleig. Contra ella, un senyor que va heretar 14 milions del seu pare i es va dedicar a muntar un imperi de casinos i immobles. Maleducat, fatxenda, racista, masclista, el seu discurs té tots els factors del populisme i la demagògia. Vol tancar fronteres i va en contra del lliure comerç. Representa l'Amèrica emprenyada amb el món i de les desigualtats. Que a Putin li caigui bé Trump i viceversa ja és per preocupar-se. La nit de dimarts a dimecres, bona part del món estarà pendent del que passi a Ohio, Florida, Illinois, Michigan i Indiana. A mesura que passi la matinada, Arizona pot ser la clau que decideixi qui presidirà els EUA. Queden encara dies on pot passar de tot. Malgrat Clinton, que no guanyi Trump. El món pot començar a tremolar.
