forbes és una revista sobre el món dels negocis i l'empresa que toca temes com ara el patrocini de clubs esportius, les marques més valuoses, les noves tecnologies aplicades als negocis i altres aspectes del món empresarial, però per a la gran majoria Forbes és una llista que cada any ens ofereix els noms dels empresaris, o de les persones, més riques del món i anar baixant fins als més rics de cada lloc.
No sé gaire de què serveixen les llistes de rics. Si tens accions a la borsa, com passa amb la majoria dels que hi surten, deu anar bé. Els cavalls guanyadors enlluernen. Segur que sortir a la llista fa que les teves accions s'enfilin un xic. Per a la resta de mortals sembla que la llista estigui feta per generar enveges. L'enveja mou més muntanyes que la fe. Qui més qui menys, i sense entrar en detalls, aspira a ric, com a mínim en els temps que vivim. Allò de la feina ben feta i etc és un valor en franca decadència. Només cal mirar els anuncis de loteria i fins i tot els dels cupons de l'ONCE. «Què faries si fossis ric? Em compraria una casa a la platja, això segur -diu l'actor que fa de client de la loteria-. I una a Nova York, que m'agrada molt. -I què més? Li demanen. Un vaixell... no se'l compraria? -Home, i tant, un vaixell, sí.»
Una botiguera que despatxa loteries i travesses em va explicar un dia quant s'hi jugaven cada setmana els veïns del seu poble. Vaig quedar lívida. Un amic que ha viscut anys a la Xina em deia que, dècades després de la revolució de Mao, la majoria de xinesos té un sol objectiu a la vida: fer diners. Són els signes dels temps. Vist així, el lema de la loteria catalana «Tots hi guanyem» sembla d'un altre temps. O d'un altre món.
