tots som iguals davant la llei. Segur? 17.000 excepcions semblen suficients per invalidar la norma. La Constitució del 78 (articles 102.1) només reserva la condició d'aforat per al president i els membres del govern d'Espanya, però deixa oberta la porta que altres normatives de rang inferior disposin sobre altres aforats a favor de l'organisme jurisdiccional que considerin oportú. Així ho recullen la majoria dels estats d'autonomia, com el de Catalunya, respecte dels respectius Tribunals Superiors de Justícia. Però no són els únics. El reglament del Congrés regula també aquesta figura a través de l'Estatut dels Diputats en el seu article 11, que diu que «durant el període del seu mandat, els diputats tindran immunitat i només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització del Congrés». El debat sobre les garanties que cal donar a l'acció política es demostra molt diferent quan es fa en abstracte de quan s'ha d'aplicar en un cas concret. El Congrés està dividit en el cas de l'exconseller i actual diputat del PDECAT Francesc Homs, a qui el Tribunal Suprem vol investigar pel 9-N. El debat és tan equívoc que fins i tot hi ha qui argumenta que votarà a favor de concedir el suplicatori per facilitar a Homs la possibilitat que es defensi. L'exconseller rebutja aquest suposat favor i afirma que es tracta d'una causa política. La setmana que ve el ple de la cambra haurà de votar sobre aquest cas. Ho farà en secret i, en principi, amb llibertat de vot. Segurament passarà que molts dels que es reconeixen partidaris d'eliminar els aforaments votaran contra la concessió del suplicatori, cosa que no podrien fer si no existís aquesta figura. L'abús és l'autèntic privilegi.
