l'endemà de la victòria de Trump les xarxes socials s'han emplenat de laments. L'estàtua de la Llibertat tapant-se la cara, avergonyida, vinyetes implorant a Iceta que deixi d'invocar Déu -molts ja diuen que porta malastrugança-, i insults als votants del magnat dels negocis, pròxim president dels EUA. Que si ha guanyat la incultura, que si com és possible, que si cada poble té el govern que es mereix... No hi ha hagut gaires crítiques als Demòcrates, que també hi deuen tenir alguna cosa a veure, en aquesta sonada derrota. Hillary Clinton no ha convençut, no ha agradat i la gent no l'ha votada suficientment. No era una bona candidata. L'opinió pública és una onada de tal magnitud que sembla un tsunami. Al món Occidental, on més o menys la majoria de persones tenim estudis i ens alimentem amb regularitat, aquesta opinió sol ser progressista. Ho és als mitjans de comunicació, ho és a les tertúlies i a les xarxes socials. L'onada és tan abassegadora, tan absoluta, que els que no opinen igual callen fins al moment de dipositar el vot a les urnes. Segurament per això no hi ha enquesta que l'encerti. Ni als Estats Units, ni aquí. Vot ocult, en diuen. Hi hauríem de pensar abans no ens destaroti la realitat. Milions de persones que només veuen la possibilitat de canviar la seva situació votant un personatge com Trump. Déu n'hi do. Gent que potser està tipa de retòrica. I la retòrica no és exclusiva de cap partit. Tots la practiquen, però la de l'esquerra cou més. Trump, ofensiu com és, no enganya ningú. És això que sembla. Ara només cal esperar que segueixi el guió tradicional i que no compleixi les promeses electorals.