a temps, molt abans de la defenestració de Pedro Sánchez, Susana Díaz assegurava que volia «cosir» el partit, en un moment en què les aigües corrien força dividides al partit socialista. En aquesta deriva separatista del socialisme, Iceta també es postula per «cosir» les entreteles entre el PSC i el PSOE. De cop semblaria que alguns polítics s'han aficionat a la costura encara que no sabem amb quin tipus d'agulla, si gruixuda o fina, per embastar o rematar. Segons el fil emprat, les embastades seran més visibles però més vastes o imperceptibles però consistents. La presidenta andalusa persisteix en l'argument populista que serà allà on la posin els militants, «al cap o a la cua». Missatges colgats de polisèmies que busquen redimir els que els utilitzen, emmascarant els errors de prioritzar els seus egos abans que el bé comú. Donald Trump ha fet ús també de les polisèmies i dir-se a si mateix «populista» ha estat enginyós alhora que persuasiu perquè li ha permès ocultar el perfil supremacista del president dels EUA, com ho va ser Hitler. Defensa la superioritat de la seva raça per damunt de la resta, practica el masclisme i fa ostentació de les seva riquesa de dubtosa procedència. Invocar la gent com el centre de l'acció política és l'argument. Amb aquesta definició, el populisme és un instrument electoral o de poder. Trump formulava una pregunta que va resultar providencial per als seus objectius la nit abans de les eleccions: qui voleu que governi Amèrica, la classe política corrupta o la gent? Vet aquí que l'estratègia de l'ells contra nosaltres és la mateixa emprada per la formació política Podem, la gran similitud entre tots dos populismes extrems que tenen en comú la convicció que les elits han fallat a la gent i han usurpat la democràcia.
