De debò són la pitjor orquestra de versions de la història?

El que som és els que tenim més ­barra i més morro. Si som dolents o bons, això ho ha de dir el públic.

Ep, jo ho dic tal com ho he llegit al seu propi compte de Facebook.

He, he, dir que som la banda de versions més dolenta és una mena de carta de presentació: deixem clar que volem que el públic s´ho passi bé, de manera desenfadada. No fem versions ni de gran música ni de grans intèrprets, però la gent es diverteix, això segur.

Com han arribat a tocar a París?

Perquè arreu hi ha catalans. A París n´hi ha una bona colònia. Es van posar en contacte amb nosaltres i vam muntar-hi una festa. Nosaltres, encantats.

I què tal, l´experiència?

Molt divertida. Ara ja podem fer com altres orquestres, que com que han tocat a l´estranger es fan dir «orquestra internacional». A veure si ara ens criden de Londres o Berlín.

Tenien el Bataclan al cap?

Una mica al cap ho tens. Però sobretot vam veure molta por, a París. Molta policia pel carrer, a les entrades dels llocs on s´aplega gent...

Què té la música dels 70 i 80 que no tingui la d´avui?

El que hi ha és molta gent amb ganes de festa, i hi ha una generació que troba a faltar un lloc on divertir-se, saltar, ballar... és la generació que escoltava aquesta música. Nosaltres som només l´excusa. Ja tenim tots prou problemes a la vida, el que ens cal és ballar una mica i oblidar les misèries.

Però alguna cosa ha de tenir l´aigua, si la beneeixen.

Evidentment, en la música dels 70 i 80 hi havia temes de qualitat, i aquests són els que han quedat. Potser llavors no es valoraven prou, amb el temps s´aprecien més.

Em parlava d´una generació. Ara bé, els meus fills i molts com ells també segueixen Di-Versiones.

Sí, potser el tema que cantem, ells l´han sentit cantar a la mare a casa, o recorden escoltar-lo al CD del cotxe familiar. Escolten la versió original i diuen «ah, aquest tema el canta Di-Versiones». És molt maco veure un grup de joves al públic, i girar la vista i veure una colla de mares ballant, que potser han sortit a sopar. Penses: «aquí hi ha bon rotllo».

Pensaven durar tant temps?

De cap manera. Ens vam ajuntar per un dia, faltava un grup a la festa del nostre poble. Després hem anat seguint. Si no tenim ni mànager ni web! Si el públic no intervingués, Di-Versiones no tindria sentit.