Quines coses que passen. La majoria de progressistes espanyols consideren que els saharauís tenen dret a votar i que ho haurien de fer en virtut del dret d'autodeterminació dels pobles. En canvi la majoria d'aquestes mateixes persones consideren que els catalans no tenim aquest dret. Igual passa amb molts progressistes catalans, que creuen que nosaltres tenim dret a votar, però els cubans no cal pas que ho facin. I no parlem d'independitzar-se, que això ja ho van fer el 1898, sinó de votar en unes eleccions normals i corrents, d'aquestes de triar entre la dreta, l'esquerra i etc.
Deu ser per això que molts lamenten públicament la mort de Fidel Castro i fins i tot l'Anna Gabriel ha fet un llarg viatge per retre-li homenatge. A la Cuba de Castro, però, hi ha presos polítics i no han vist passar una urna electoral pel carrer des de fa dècades. L'oposició ha hagut d'exiliar-se. I sembla que hem oblidat també aquells balseros que fa poc més de quinze anys lligaven quatre bidons buits i uns quants taulons i s'embarcaven cap a Florida a buscar el futur, amb permís de l'onatge, dels taurons i d'altres males marors.
No dubto que el Fidel Castro dels anys 50 tingués molt bones intencions, que ha fet coses ben fetes i que va ser una icona de la revolució. Però tampoc no podem negar que ha impedit que la democràcia arribés a Cuba. Cinquanta anys de regnat i quan plega anomena successor. Aquesta pel·li ja l'hem vista. Sona antiga i passada de moda. Tan fàcil que és avui dia tenir la gent muts i a la gàbia! Si només cal universalitzar les hipoteques i precaritzar el mercat laboral. Una bona taxa d'atur i aquí no piula ni l'apuntador.
