Diuen que les matriculacions al Grau de Filosofia s'han disparat i han crescut un 20% respecte de l'any passat. A les facultats no se'n deuen avenir. Ha hagut de venir Merlí per salvar del desprestigi continuat que han patit des de fa dècades la filosofia i les carreres de lletres en general. El desgast comença amb la pèrdua d'hores lectives a l'ensenyament secundari i al batxillerat. Als alumnes que destaquen miren d'encaminar-los cap a les ciències o les tecnologies, amb tota la bona intenció. De fet, els pares també esperen que els estudis serveixin als fills per portar un plat a taula i les lletres no ofereixen prou garanties. Quan un fill diu que vol estudiar història o filosofia sovint als pares deixen de brillar-los els ulls.
Hi ha hagut una generació de joves que han volgut ser veterinaris per culpa de la sèrie que emetia TV3 fa uns anys. També hi haurà una tongada d'estudiants d'astrofísica i de física quàntica per culpa de Big Bang Theory. I així anar fent. La influència de les sèries en la nostra vida no para de créixer, com creixen les hores que ens passem davant les pantalles. Però una cosa és la vida i, l'altra, els romanços. No sé si el mercat necessita gaires astrofísics. I matemàtics? Potser sí. L'endemà d'acabar el Grau i el Màster, però, els joves no trobaran un contracte laboral a punt per signar. Això no ha passat pràcticament mai. Caldria explicar-ho, també. Que et contracti una empresa per fer recerca en física quàntica és quasi tan difícil com que et contractin per filosofar. Tant si un estudia lletres, com si es decanta per les ciències, el més probable és que acabin com en Merlí, fent classes en un institut. Preparem-los per estar ben dotats d'empatia.
