uan l'esperit nadalenc hauria d'impregnar el clima familiar i laboral de cordialitat i entesa, les lluites internes treuen el cap irremissiblement com tentacles despietats. A la formació política Podem li sobren veus discrepants i li manca l'esperit col·laboratiu d'alguns dels seus líders per evitar la imatge d'un partit desgovernat i en aparent deriva deconstructiva. Com la ficció de Joc de trons, que ens explica els embolics de les famílies pels interessos de poder territorial, Podem és un partit de partits, on les federacions i moviments socials afins estiren cap als seus propis interessos en lloc de fer força cap el centre. Del PSOE no cal dir res més perquè les divisions continuen amb el suport de Rodríguez Zapatero manifestat públicament a Susana Diaz. Al Regne Unit també hi ha trifulgues per aconseguir mantenir el poder a qualsevol preu. Les tibantors familiars a la Casa Reial dels Windsor són sonores. Malgrat el pacte de silenci que la reina Isabel II ha imposat a tota la seva prole, últimament les diferències són ben visibles, imagino que per esgotament dels seus fills, ansiosos de poder, veient que la situació continua inamovible. El protagonisme lògic dels ducs de Cambridge, probables successors de la reina a ocupar el tron, ha deixat en un segon terme el príncep Andreu, el segon fill de la monarca, que ha vist com ell i la seva família han anat perdent privilegis progressivament. El príncep vol que la seva mare assigni a les seves dues filles funcions oficials a temps complet, subvencionades pel contribuent, segons publica la premsa britànica. Tanmateix ha reclamat un nou allotjament al palau de Kensington, una petició que ha estat bloquejada pel seu germà, Carles, l'hereu oficial al tron. Misèries del poder.
