l terrorisme ha tornat a colpejar Europa, ara a Berlín, i l'objectiu ha estat, a les portes del Nadal, una cèntrica i concorreguda fira nadalenca. Ha estat una acció indiscriminada però amb un objectiu perfectament escollit. Enmig d'una tensió creixent els extremistes s'han afanyat a demanar que cada acció tingui la seva reacció i no s'han estat de posar en el punt de mira la cancellera, Angela Merkel, a la qual acusen de ser massa flexible amb la immigració i a la qual recriminen l'acolliment dels refugiats. Merkel ha respost a tots els que posen en qüestió la cohesió de la societat alemanya que «encara que en aquest moments sembli difícil, trobarem la força per viure la vida que volem a Alemanya: lliure, oberta i en convivència». És una resposta serena a l'alçada de la seva responsabilitat. Merkel ha estat qüestionada dins i fora del seu país i pels que se situen a tots els extrems de l'arc ideològic, però lluny de fer-se enrere i cedir en les seves conviccions ha refermat els valors que defensa. El triomf del terrorisme seria que aconseguís que ens traíssim a nosaltres mateixos, ni que fos amb l'excusa de fer-los front per defensar-nos. Els terroristes ens volen en un estat d'excepció permanent perquè oblidem qui som i què ens diferencia, que no és el que pensem si no la manera com ho defensem. Europa ha perdut fa temps moltes de les seves tradicionals hegemonies, però els europeus i la resta del món necessita que mantingui un discurs moral fonamentat en els seus orígens, en les arrels que s'alimenten de la tradició de l'humanisme cristià, per fer front al creixent fonamentalisme de tot signe. I els que tinguin dubtes que es preguntin sinó per què és contra aquests símbols contra els que actuen ara els terroristes.