La indústria de la felicitat

03.01.2017 | 07:19

ots els missatges que hem intercanviat durant aquestes festes han estat marcats pel desig de felicitat i ens han exhortat a trobar noves oportunitats i a aprofitar el moment. En clara consonància amb les crides mediàtiques de ser feliç a tota costa, desacreditant el dret a estar trist o a mirar amb pessimisme l'entorn, no ens podem permetre desviar-nos d'aquesta utopia romàntica, en termes d'allò que anomena la sociòloga Eva Illouz, a l'assaig El consumo de la utopía romántica. L'autora ha estudiat les emocions del capitalisme, acusant-lo d'establir les lleis de l'oferta i la demanda en el terreny dels afectes. És la dictadura del mercat que, veient com els béns del consum clàssic han tocat sostre, ha acaparat els sentiments per comercialitzar-los. Les relacions econòmiques han adquirit un caràcter emocional i les romàntiques es defineixen amb freqüència emprant models econòmics i polítics de negociació i intercanvi. Els missatges ens insten a sortir de la zona de confort, a arriscar-nos i a mirar de fer realitat els nostres somnis i, si no ho fem, ens fan sentir culpables.

Sortosament, estan apareixent al panorama editorial llibres que ens aporten aquesta altra mirada de la realitat i ens ajuden a ser crítics amb els dictats neoliberals. Terry Eagleton al seu assaig Esperanza sin optimismo fa una crítica del pensament únic, responsable d'uniformitzar la forma de ser feliç que, sens dubte, ha contribuït a pervertir el progrés moral i social, fonamentant-los sobre postulats del mercat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema