an sols han fet falta tres dies del nou any per tal que algú hagi sortit de demanar eleccions anticipades. Ha estat el portaveu dels Comuns al Congrés, Xavier Domènech, que ha denunciat que s'està en el camí de repetir el 9-N si el referèndum que es vol convocar no està pactat amb l'Estat i no disposa del reconeixement de la comunitat internacional. Però aprofitant l'ocasió Domènech també va enviar un parell de missatges de profunda càrrega política i va afegir que els catalans ens mereixem uns pressupostos més socials i un president que hagi passat per les urnes. Ara fa poc més de deu dies el president Puigdemont va convocar els principals actors polítics i socials compromesos amb el dret a decidir per aconseguir que empenyessin a favor del seu projecte de referèndum. La majoria dels analistes van coincidir a interpretar que la deferència que va tenir llavors pels comuns i molt especialment per Ada Colau -adaptant la trobada a l'agenda de l'alcaldessa de Barcelona- era una estratègia d'encerclament. Potser sí. Però sembla que alguna cosa ha fallat i que l'efecte aconseguit ha estat el contrari. Després d'escoltar Xavier Domènech s'esvaeixen fins i tot les remotes possibilitats que els comuns donin suport a una part del pressupost. La portaveu del govern, Neus Munté, va sortir de seguida a dir que no en volen ni sentir a parlar, d'eleccions. Però a ningú escapa que si la dicotomia és sempre la mateixa -o pressupostos o eleccions, o referèndum o eleccions...- potser sí que acabarem passant per les urnes abans del que està previst en el full de ruta. No cal oblidar que les enquestes -que ningú es creu però que tots miren- s'entossudeixen a dir que la base de l'independentisme no creix sinó que va minvant, lentament però sostinguda.