o em fareu sentir culpable. No ho sóc respecte de cap guerra. Els culpables de totes les guerres modernes, són els estats que, des de la segona guerra mundial, van decidir, amb l'excusa de voler tenir el poder universal, matar gent. La seva i la dels altres. Ara, el 2017 què en queda de les lluites dels anys seixanta? Què en queda de la guerra freda? Guerrillers? Un astronauta. Parlo des d'un punt de vista occidental. Al segle passat es va acabar el colonialisme, llavors vam veure com el karma no era ideològic. Bumerang que encara no s'ha acabat. Terra baldera i cremada. Qui perd en tot això: la gent del carrer. Qui mor, com els que van morir a Catalunya quan els avions italians bombardejaven poblacions. Aquesta bestiesa es va fer per primera vegada en la Guerra Civil espanyola. Ara, al dos mil disset, això és una pràctica habitual, assumida i sense que es qüestioni. Un sense sentit va continuar en la guerra a l'antiga Iugoslàvia. Fins que no va entrar l'OTAN. Tothom moria. Tot exèrcit es planteja la victòria. Després la guerra es va amplificar en defensar Kuwait i per arrodonir-ho tot va acabar bomdadejant Afganistan i l'Iraq. Ara mateix, l'efecte dòmino és Síria. Mentrestant es donen dades sobre cinc mil persones exiliades i mortes al Mediterrani. La mala vida en campaments i moderns camps de concentració a Turquia, això no interessa a ningú. Els torrons s'acaben quan t'adones que vius en una realitat política que és de supermercat. Ordre, control i marques blanques. Els morts són pura estadística, gent de la qual mai ningú no dirà res. Persones foses i ofegades. Carn a les bèsties.
