EL RIU

18.01.2017 | 23:53

n riu és com un fil de vida, molts fils que neixen en les muntanyes entre lloses de llicorella i que van convergint entre ells, barrejats amb còdols arrodonits i molses salvatges, fins a conformar un cordatge potent que es nua amb les arrels finíssimes, com fils també, dels arbres, que van convergint, a la vegada, en una soca que estén les seves branques cap al cel. Els rius són principi i final, i, potser per aquesta raó, els humans som animals de riu. La majoria hi vivim a prop i la resta els enyoren. A causa d'una maledicció antiga no som capaços –un per un– de banyar-nos dues vegades en les seves aigües, però, malgrat tot, les plantes, els animals i la història de les societats humanes ho fan constantment. Un riu és com un fil de vida, una línia que separa i que uneix, una cinta de plata on es reflecteixen les textures i els colors dels núvols, i a vegades també les cabòries de la gent, dels que construeixen ponts i dels que basteixen rescloses. Hi ha rius que es recorren com un camí, hi ha rius que es llegeixen com un llibre, hi ha rius que són com una vida, com la vida. Neixen, viuen i moren, cada dia, constantment, a major glòria de nosaltres i d'aquell vell savi d'Efes. Hi ha rius, però, com el Ter, que són generosos de mena i permeten que més de quatre milions de persones es banyin cada dia amb les seves aigües, fins i tot arriscant-hi la vida, la vida del riu. Per aquesta raó llargues fileres d'arbres alcen els braços al seu pas a cada riba, els ocells, en formació d'honor, el sobrevolen i un coixí de sorra l'espera davant d'un mar que brama, per la gosadia d'aquest riu i la gosadia dels homes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema