Fa fred

20.01.2017 | 00:27

ercordo que el primer cop que em van posar pantalons llargs va ser en una misa del Gall. Devia tenir 10 o 11 anys. Anàvem a l'església del convent de la Bisbal. I devia fer fred, molt de fred. Ara resulta que quan fa fred diuen que hi ha una onada siberiana o marciana. Tothom s'espanta, s'alcen les alarmes i compte a sortir de casa. El diumenge vaig voler anar amb els meus fills al parc de la Bisbal, darrere el camp dels capellans; però estava tancat. Suposo que per precaució per si la tramuntana ens feia mal, que no caigués cap branca. Al carrer no hi havia gairebé ningú. Un desert. Tothom tancat a casa. Només algun ciclista s'atrevia a moure's d'un lloc a l'altre. Molt ben abrigat ara que les marques de roba esportiva ofereixen tot tipus de material per anar guarnit. Ja sigui per quan fa fred, calor, vent, pluja o calamarsada. Ens estem tornant tots plegats una mica figaflors. Baixen les temperatures de zero graus i sembla que el món s'ha d'acabar. Fins i tot s'avisa, compte amb els nadons, els infants, que poden agafar una calipàndria. Escolti'm, si van abrigats, per què preocupar-nos? El fred no causa els constipats. Els aires condicionats de l'estiu i els canvis radicals de temperatura constipen més que els graus sota zero. Alguna vegada he anat a casa d'algú a l'hivern i sembla que estàs en les calderes del Pere Botero. Una calor irrespirable que et fa agafar de seguida mal de cap. Quan vivia a Nova York, amb vint graus sota zero bona part de l'hivern i vents glaçadors que travassaven les avingudes, a ningú se li acudia tancar parcs. Ens estem passant de frenada amb les precaucions i el paternalisme excessiu. No n'hi ha per a tant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema