Ambigüitats

24.01.2017 | 07:20

o tot és blanc o negre. Si fos així, la paleta de grisos no ens serviria per explicar les causes de moltes qüestions. Ja n'hi ha prou d'aquesta fal·lera de buscar imperiosament les causes i aclarir si aquestes són versemblants. Penso en fets com ara quin va ser el detonant d'una relació que es va acabar o d'una amistat que es va estroncar? Què va causar una malaltia devastadora, una pèrdua prematura, una trajectòria tortuosa? Ràpidament proposem respostes que ens serveixin per desvelar les incògnites sense tenir en compte que les causes poden ser moltes i molt diverses i, sovint, sense disposar de tota la informació que legitimi la nostra opinió.

Seguint la premissa que el matís és el to, no el color, Suècia ha incorporat un pronom personal neutre al seu diccionari oficial. A més d'utilitzar el pronom masculí han (ell) i el femení hon (ella) ara els suecs també poden usar hen, que no té gènere. La paraula va ser introduïda per un moviment feminista fa algunes dècades i serveix per referir-se a una persona sense necessitat d'especificar si és home o dona, ja sigui perquè es desconeix o perquè saber-ho és simplement irrellevant. Hen també es pot utilitzar per parlar de les persones transsexuals o aquelles que no s'identifiquen amb cap dels dos gèneres. Sembla ser que l'ús del hen per evitar el masculí o el femení es dispara entre els joves que sostenen una veritat incontestable. La fórmula neutra és una manera senzilla de promoure la igualtat i evitar alhora altres solucions més molestes, com l'ús de l'expressió ell o ella quan no se sap si el subjecte de qui es parla és un home o una dona. Ni les pel·lícules es poden definir pel títol, ni una vida cabrà mai en una etiqueta. Més enllà de les dicotomies, abracem les ambigüitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema