El polifacètic Àngel Llàcer va ser a Figueres per presentar l'acte de proclamació d'un dels Premis Fundació Princesa de Girona, el destinat a entitats que treballen en favor dels joves en l'àmbit de la innovació educativa.

Li sona la meva cara?

Mmm, sincerament, no (riu).

Quina és la persona amb més cara que coneix?

Jo mateix. No tinc vergonya,

Ho havia notat veient-lo a la TV.

Em penso que per aconseguir les coses, no s'ha de tenir vergonya. Sí, has de ser educat, però has de tenir morro. A vegades em pregunten: com has aconseguit tantes coses? Doncs amb morro.

Millor Operación Triunfo o Operación Lezo, que està convertint la presó en un congrés del PP?

El triomf m'agrada molt més que el fracàs. El fracàs també m'agrada, perquè és una manera d'aprendre. Però sempre prefereixo el triomf.

Té tanta mala llet com sembla?

Mala llet? Jo?

Déu n'hi do com esbronca.

Ah, però les esbroncades són per ensenyar, home. Jo no crido mai a ningú, sempre crido com contra l'univers, necessito treure-ho fora de mi. Ni m'agrada que em cridin ni m'agrada cridar ningú. M'agrada cridar, però a ningú.

Si fos professor, imposaria la disciplina o l'anarquia?

Sempre la disciplina. Sempre.

Ho hauria jurat.

És que soc molt treballador, soc molt exigent amb tot. Només demano dues coses a la gent: que arribi a l'hora i neta.

No deu tenir queixa de mi.

Mmm, aquesta entrevista ha començat cinc minuts més tard de l'acordat.

Errr... però vaig net. De què parlava l'altre dia amb la reina Letízia?

Em va preguntar què feia i li vaig explicar què estic preparant al Poliorama. Em va dir: «Pues vendré a verte». També em va dir que tinc els ulls molt bonics.

Davant del Rei? Fa pinta de gelós.

No, el Rei no hi era.

I miri que vostè té més aspecte de republicà que de monàrquic.

Ui, de l'aspecte no n'ha de fer mai cas. Jo mai no he cregut en les aparences, solen enganyar.

Jo mateix creia que té mala llet.

És millor conèixer les persones.

Té gust de taronja, un petó de Mónica Naranjo?

(Riallada) No es pensi, té força gust de llimona. Depèn del dia (riu).

Sap que amb aquells petons va ser l'enveja de molta gent?

La televisió ho fa molt. Però en realitat tots som del nostre pare i de la nostra mare. Sap què vull dir? Les coses per la televisió semblen una cosa, i en el dia a dia en són una altra.

Presentaria Gran Hermano?

Mmm, no ho crec. A la televisió hi sóc perquè m'hi conviden i perquè m'hi sento estimat.

Doncs ja hi arriba a sortir.

Perquè els programes on estic tenen molt d'èxit i duren anys. No sé, tregui vostè mateix les conclusions.