Pere Peña · Músic i pintor

«Freqüento més els tuguris musicals que el Prado»

El gironí Pere Peña és cantant i líder de Margot, la banda madrilenya que divendres presenta en un concert gratuït a La Mercè (21 h) el seu primer treball, «Noches de gloria»

17.05.2017 | 11:40
«Freqüento més els tuguris musicals que el Prado»

Què fa un gironí a la cort del rei Felip?

Buscar-se la vida. A Madrid hi ha la indústria musical, i molta moguda cultural les 24 hores del dia. Girona no és així.

De Girona ni en parlem, però hi ha a Madrid més moguda cultural que a Barcelona?

A Barcelona està molt restringida a un sector determinat, a Madrid hi ha molt més de tot.

S'ho ha pensat bé, tornar a Girona precisament durant Temps de Flors?

Ha sigut coincidència. Ja sé que aquests dies Girona és un infern, però també hi ha més gent i potser algun despistat entra al concert buscant flors.

És vostè un pintor que canta o un cantant que pinta?

Ehhh... Això és cardat, no sé que dir-li. Vinga, soc un pintor que canta.

Aleshores freqüenta més el Prado o tuguris musicals?

Tuguris musicals. Cada dia. De fet, aquí a Madrid, toco de dilluns a dilluns.

La primera maqueta es deia «La conocí en un bar». N'hi ha conegut moltes?

És una de les meves debilitats, i suposo que de tots els tios en general. Sempre han sigut una gran font d'inspiració, les dones.

Només font d'inspiració?

Deixem-ho en font d'inspiració, que això ha de ser per a tots els públics. Entre nosaltres, haig de confessar que en aquest aspecte he sigut molt dolent.

O sigui, que ha sigut bo.

Bo per a mi, molt dolent per als altres.

Quina ha sigut la seva última nit de glòria?

Em van portar a un bar de Barcelona on no havia estat mai. D'aquella nit només recordo alguns flaixos, és el primer cop que vaig provar segons quines substàncies. Vaig despertar-me a casa d'una noia que acabava de conèixer.

Realment una nit gloriosa.

Som amics, al cap de tants anys.

«Nunca fue cuestión de suerte» està dedicada a Carlos Fabra, el rei de la loteria?

(Riallada) Fa referència al fet que la sort existeix, però darrere hi ha sempre molt de pencar, molt d'esforç. Des dels 16 anys que faig bars, tocant i tocant.

Se li ha escapat mai en l'escenari un gall com el de Manel Navarro?

He fet galls, m'he oblidat de cançons i no m'he aguantat dret a l'escenari. En un càmping, em llevava a les 12 del migdia i tocava a la 1 de la nit. És clar, vas fent cerveses. Calculi durant quantes hores. Vaig haver de tocar assegut.

Vigili divendres a La Mercè, que toquen a les 9 del vespre.

(Riu) Ara m'he organitzat, si de cas bec després. El meu productor, que s'ha trobat de tot, és molt seriós. El primer dia em va preguntar per la meva relació amb les drogues i l'alcohol. Jo ja ho he fet, li vaig dir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema