Eva Vàzquez, comissària de la mostra de Fidel Aguilar

"Lobra de Fidel Aguilar pot acabar destruïda"

«Acceptar una donació comporta assumir una responsabilitat, i a Girona no es va assumir. No hi ha cap instal·lació per preservar-la, des de 1972 estava en un magatzem municipal»

22.05.2017 | 07:07
Eva Vàzquez, al costat del monumet a Fidel Aguilar, a Girona

Eva Vàzquez és la comissària de la mostra antològica de Fidel Aguilar que es pot veure a la Casa Pastors de Girona. Mai s´havia reunit la pràctica totalitat de l´obra d´aquest artista que va morir amb només 22 anys

Viva Fidel!
Totalment (riu). Ho haig de desenvolupar, això?

Dona, per exemple podria dir que era també un revolucionari .
Jo no diria que Fidel Aguilar fos un revolucionari. Ni un geni. Era un artista jove amb moltes ganes d´absorbir-ho tot. Té mèrit, en aquell moment històric i en una Girona petita i provinciana.

Com la d´ara.
Bastant igual, només que abans era en blanc i negre, i ara és en color.

S´ha endinsat en la seva vida?
Fins a cert punt, perquè no queda amb vida ningú que l´hagués conegut. I escrit d´ell només es conserva la transcripció d´un manual per modelar i una carta d´amor. Això ho trobo una delícia.

Què l´ha impressionat, de tot el que ha descobert investigant sobre ell?
M´ha sorprès que un noi jove de família molt conservadora, en una Girona tan petita com aquella, estigués tan ben informat de l´art europeu del seu temps. Només comprant revistes, parant l´orella i, quan podia, agafant el tren per anar a Barcelona. No va viatjar més.

Impressiona pensar on hauria arribat si hagués viscut més.
Aquesta és la gran pregunta que sempre s´ha fet sobre Fidel Aguilar. Tothom pressuposa que havent fet, tan jove, una obra tan considerable i avançada, hauria acabat fent coses extraordinàries. Però podria haver passat el contrari, que com a artista precoç s´hagués acomodat i hagués acabat fent pastitxos.

On era tota aquesta obra?
Una part és de la família. El gruix és de l´Ajuntament, era en un magatzem municipal.

Ups! Ben conservada?
En les condicions que permet el poc pressupost que es destina a conservar i preservar el patrimoni de la ciutat. El fons Fidel Aguilar existeix de pur miracle, són obres molt fràgils. Poden acabar destruïdes, i no és catastrofisme. Cal una política d´accions, no de gestos.

A què es refereix?
Acceptar una donació comporta assumir una responsabilitat. I no es va assumir. No em refereixo a l´actual ajuntament, sinó a tots des de 1972, quan la família va donar la col·lecció a la ciutat. No hi ha cap instal·lació per preservar-la en condicions, ni tampoc el fons Àngel Marsà, el fons Santos Torroella...

Narcís-Jordi Aragó va escriure que si Aguilar hagués nascut a França, a la seva ciutat tindria un museu permanent, estàtues, reconeixement...
Hi estic d´acord. Fidel Aguilar va néixer a Girona per desgraciat atzar. A França seria un dels artistes més reconeguts de la seva època, molt més apreciat del que és aquí. Aragó també diu que s´hauria comerciat més amb la seva obra, i té raó. A Girona, qui ha comercialitzat, reproduint-la, l´obra de l´Aguilar, sempre ha sigut qüestionat. En canvi, miri aquesta reproducció davant la qual m´ha portat a fer la foto.

Què passa? No li agrada?
Que indica desconeixement de què és l´escultura, posar una obra pública enganxada a la paret. Ara és un relleu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema