Entrevista · Isabel Martínez i Mònica Zabala

«El nen va dir 'Mama, t'estimo', i la mare no el va sentir, absorta en el mòbil»

Nenoos és un projecte educatiu basat en la filosofia d´aprendre jugant, seguit a Catalunya per uns 2.000 alumnes. Les seves directores a Girona en fan dissabte una demostració a la plaça Constitució, amb tallers pràctics gratuïts.

26.05.2017 | 06:59
«El nen va dir 'Mama, t'estimo', i la mare no el va sentir, absorta en el mòbil»

Que els nens aprenguin jugant? Ja només ens faltava això.
Els nens van atabalats, amb molts deures i molta feina. La millor eina pedagògica per aprendre és el joc. A través del joc treballem diferents capacitats com la concentració, la memòria, etc.

La lletra, amb el joc entra?
La lletra, i també les matemàtiques.

Millor que amb la sang?
Ho estem veient cada dia. Tenim un joc que es basa en unes cartes i en l´àbac, que serveix per treballar les taules de multiplicar. Sense ni adonar-se´n, acaben aprenent les taules. Tot i que l´objectiu no és aquest.

Quin és, doncs?
Ensenyem els nens a identificar quan està concentrat, com estar-hi... Treballem la part mental, la del cos i la de les emocions.

Els nens d´avui ja no aprenen res de memòria, com als meus temps?
És que es desenvolupa més la memòria si es comprèn. Quan el nen sap per què fa una cosa, no cal memoritzar.

En què han canviat els nens?
Els nens d´avui ho viuen tot com si agafessin un Ipod o una tablet. Aquesta immediatesa fa que ho vulguin tot a l´instant, fins i tot els resultats del que estiguin fent. I comporta que la frustració per l´error sigui enorme. Per això nosaltres no treballem amb gomes.

Ah no?
No tenen gomes d´esborrar. L´error forma part del procés d´aprenentatge.

Què més potencien?
Els nens no s´han de comparar amb els altres. Treballem la millora des d´un mateix.

El programa arriba fins als 13 anys. Potser a aquesta edat el que volen els nens es jugar amb nenes. I viceversa.
A 13 anys hi arriben els nens que des de petits han treballat amb la metodologia Nenoos. Però realment a aquesta edat és complicat, és allò de «Deixa´m estar, que jo ara estic per altres coses» (riu). Ens hi trobem, sí.

Han de tenir deures per fer a casa?
Haurien de tenir els mínims deures possibles, després de tot un dia a l´escola. Els nens, quan arriben a casa, han de jugar. O fer altres activitats com estar amb la família i parlar-hi, o fer esport.

Els deixem massa de banda?
L´altre dia vam veure un nen pel ­carrer, desembolicant un caramel que li havia donat la seva mare, que anava amb ell. El nen li va dir «mama, t´estimo», tot il·lusionat. La mare no el va ni sentir, estava absorta amb el mòbil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema