n nou ciberatac a escala mundial ha posat en alerta institucions i empreses i ens tornar a convidar a reflexionar sobre la nostra insistència a fer-nos fàcilment vulnerables. Els pirates informàtics que han llançat un nou programa maliciós busquen enriquir-se cobrant per alliberar les dades segrestades. Segurament aquest és un gran maldecap per a alguns grans usuaris, per a la majoria de la gent aquesta és la menor de les qüestions a les quals podem haver de fer front a la xarxa. En el nostre cas el risc que cal assumir és que, efectivament, algú et pot entrar a robar a l'ordinador de la mateixa manera que et pot entrar a robar a casa. De fet, si ho mirem be, és més anguniós que et remenin els calaixos i que sàpiguen tot el que fas i el que faràs sense que tu siguis conscient que t'han pres la intimitat. El coneixement és poder, i saber els hàbits i els gustos dels individus és una informació molt valuosa. I en molts casos -la majoria de vegades- no cal ni que ens espiïn, ni que cometin cap delicte per tenir-hi accés, ja que som nosaltres mateixos els que la facilitem voluntàriament quan usem programes gratuïts o fem servir aplicacions o anem deixant el nostre rastre digital. El Big data -la gestió de dades massives de forma intel·ligent- és un atac permanent i consentit a la nostra intimitat amb la qual algunes grans empreses fan negoci. L'altra cara de la moneda són els que sembren la por i ens venen una suposada garantia de seguretat. Tan irracional és deixar les claus posades al pany de la porta i posar un cartell a la porta dient a quina hora tornarem com aïllar-se completament per viure sense riscos. Però cal prendre consciència que en l'àmbit virtual els problemes són reals.
