quest estiu estan de moda, sobretot, el de Barcelona. Mena de forat negre en el qual hi conflueixen qüestions que cada dia s'intenten explicar i que no s'acaben d'entendre. Vagues, assemblees, mediadors i gent mig estabornida. L'únic clar és la reivindicació dels treballadors, les cues agòniques dels usuaris i la pau militar. Incompetència de la gestió privada. I la Guàrdia Civil intervenint per arreglar problemes laborals. Estrany. En un altre pla de la realitat, el programa Aeroport de TV3 mostra el funcionament de les entranyes d'una instal·lació tan complexa. Un organisme que ha de funcionar amb precisió a l'hora d'oferir amb eficàcia uns serveis que, gràcies a la tecnologia, utilitzen milers de persones diàriament. Com a tot nucli humà important s'hi barregen protagonistes, actors secundaris, personatges curiosos i un fabulós anecdotari. Com altres llocs de pas, l'aeroport esdevé un espai impersonal. Espècie de llims entre els desitjos i la seva possible materialització. Treva metafòrica. Realitat i futur que, a estones, conflueixen. També i, a la televisió, en el canal underground DMAX, a més de veure-hi monstres de riu i rutes de camions australians, s'està passant la sèrie Atención Aeropuerto. L'acció passa a Colòmbia, en la duana de l'aeroport El Dorado. En aquest cas, la policia, com si formés part d'un capítol de Narcos, bàsicament es dedica a descobrir la droga amagada en els llocs més impensats o dins del cos de les anomenades mules. Escàners i càmeres. La vida filmada. El relat sobre l'aeroport del Prat és una espècie de cinta contínua de la ineficàcia; és el menys atractiu i, al mateix temps, el més dramàtic.
