ixecar-se de bon matí i vestir-se tranquil·lament. Cafè amb llet, cargolar un Virgina Natural Tobacco i fumar al balcó. Cel encapotat i quatre gotes. Veig venir uns amics, la Rita i l' Ovidi, i anem junts a votar a prop de casa. Votar és senzill. Es triga poc i després, de seguida, es tracta d'anar a prendre un vermut a plaça Independència. Patates rosses, olives i quatre berberetxos. Una pau quotidiana, de tòpica naturalesa, que ens agrada seguir de tant en tant: votar, vermut i dinar un pollastre a l'ast a sota l'ombra del pati de casa seva, a Sant Narcís. Obrir una ampolla de vi negre, cordial i de l'Empordà, xerrar i riure durant una estona. Quin gust viure junts els dies històrics, els apocalipsis de butxaca i les remors de guerra o de festa que escoltem sovint des de casa nostra o als carrers. Parlem del Girona i de sèries de televisió que cada vegada són més interessants. El conill belga s'acosta i ens mira un moment, després, salta i es perd entre l'herba. Prenem cafè i recordem l'ultim dia que ens vam trobar, quan, amb la Rita, vam salar un pot d'anxoves. Aquest any han arribat més llargues i lluents. Sal marina gruixuda i pebre de Madagascar. A la Rita li he regalat el llibre de cuina que ha escrit i m'ha regalat l' Abraham Simon. Sóc un re-regalador. Imperdonable. Ens acomiadem i pujo a l'autobús de línia. Vaig cap a casa a encendre el televisor, seure al sofà i esperar el resultat de la votació. Estic tranquil perquè m'he preparat: a l'armari hi tinc un vestit ideal per anar a donar voltes a l'espai exterior. Soc un abduït conscienciat al qual no fa por saber de quina matèria està constituït el cosmos.
