i ha números connotats per diverses qüestions, n'hi ha de cabalístiques, de misterioses o supersticioses. El 7, el 3, el 13, el 69 o el 666 són exemples de com els números influeixen en la societat. El darrer, el 155, és un número que ha passat de ser tres dígits desconeguts per la plebs, a un concepte poderós. Una transmutació gairebé alquímica darrere de la qual molts polítics interpreten el darrer i definitiu càstig en contra de Catalunya. L'apel·lació al sentit del número implica entrar en una espècie de forat negre de la llei, un remolí dins del qual tot és possible i que s'invoca per mantenir sencer el Sant Greal de la sagrada unitat d'Espanya. Per altra banda, l'imperi de la llei, un cop engegat el mecanisme policial funciona implacable i a velocitat de creuer. Un cop estigui desmantellada l'autonomia catalana, tothom vol treure profit de la peça caçada i penjada a l'escorxador de la política. Hi ha qui se li menjarà el fetge, qui li obrirà en canal el sistema educatiu, qui farà costelles a la brasa, qui desmuntarà els Mossos d'Esquadra, qui es quedarà el cap per dur-lo al taxidermista i penjar-lo al saló de casa seva, qui saquejarà l'economia i també, qui en farà una olla amb els menuts de les televisions i ràdios públiques. El 155, al final, serà com la taula parada per un forense. Un bufet lliure on els voltors, els carronyers i les bestioles es sadollaran amb les restes que el gran depredador hagi deixat un cop s'hagi afartat. La cacera, però, no s'haurà acabat. Arreu, els mastins continuaran furgant i ensumant el territori per descobrir peces de tota mida i condició. Amb el 155 comença la gran batuda. Viva el vino!