El guitarra i cantaor Niño de Elche i la ballarina María Muñoz (cia. Mal Pelo), presenten «7 lunas» aquest diumenge al teatre de Salt, dins del festival Temporada Alta. Un duel frenètic -i alhora ple de respecte- entre dues bèsties escèniques.
Niño de Elche? Em pensava que a Elx només hi havia dames.
A Elx hi ha dames, hi ha nens, hi ha nenes... I espero que un dia hi existeixi només gent X, sense gènere.
Com permet que encara li diguin niño, a la seva edat?
És ja com una onomatopeia, ha perdut part del seu significat.
La setmana té set llunes o és la mateixa cada nit?
Són set llunes diferents, però més per nosaltres que per ella.
Vostè és diferent cada nit?
Jo soc diferent cada nit, i cada minut. Fins i tot cada segon.
Ens vol demostrar que el flamenc pot ser divertit?
És que ho és, el flamenc és divertit. Qui creu que no pot ser divertit, té prejudicis. El que és dolent dels prejudicis no són ells, sinó la manca de ganes de superar-los. Ara bé, més que el flamenc, l'important és que siguin divertits els flamencs, o sigui nosaltres, els que l'interpretem. I ho som, sens dubte.
Li agrada anar sempre un pas més enllà, explorar els límits?
M'agrada explorar els meus, de límits. Però tinc la sensació de no arribar-hi mai, perquè els límits no són estàtics.
Es refereix als seus límits com a intèrpret flamenc, o a la vida?
No es pot separar l'art de la vida, i si es pot, jo no estic disposat a viure-ho. Al cap i a la fi, es complementen. El flamenc m'ha donat els mecanismes per aconseguir superar els meus límits.
El meu fill de set anys no sabia res de flamenc i fa poc va quedar extasiat en una actuació. Què té aquest art?
Té teatralitat, una forma estètica que impacta. Aquesta primera visió és un primer pas, anima a conèixer la profunditat que té. En canvi, hi ha qui menysprea aquesta espectacularitat, la troba superficial.
Ves que no el prohibeixin a Catalunya, per massa espanyol.
(Riu) Doncs miri, seria impossible, perquè el flamenc és molt català. Fins i tot al meu nou disc incloc un tema en català, un tema molt flamenc. No, no hi ha el perill que el prohibeixin. Si de cas el perill seria que el nacionalitzessin català, com s'ha fet a Andalusia.
En què pensa quan abraça la guitarra?
En res especial. És un moble. O una pròtesi, com deia el poeta. No penso en relacions personals, quan agafo la guitarra, això és un element molt romàntic, però irreal.
Li volia preguntar si la guitarra li parla, però millor m'ho estalvio, segons el que acaba de respondre.
Per sort, no, la guitarra no parla. S'ho imagina? Crec que ens insultaria.
