El mallorquí Pep Tosar presenta demà al Municipal de Girona, dins del festival Temporada Alta, «Federico García», recull de la vida i obra del poeta granadí, combinant música, dansa, text i audiovisual
Tosar: quants cops li diuen Luis?
Molts més dels que voldria. El més fotut és quan veig la meva foto i el peu de foto diu: Luis Tosar. Però bé, a ell també li diuen Pep més vegades de les que voldria (riu). Ens hem declarat cosins. I potser ho som, un meu besavi va viatjar a Lugo, d'on és Luis Tosar.
Federico García. Un nom corrent.
És curiós, quan li treus el nom de batalla, queda molt corrent. Això pretenia, defugir el mite per retrobar la persona.
Fa 81 anys de la seva mort i encara no sabem on és el cos
I dubto que el motiu sigui només logístic. Continua essent el més popular de tots els morts que tampoc no sabem on són. És la mort que mai cessa.
Dubta que es vulgui trobar?
Cap govern, de tots els que han passat per la Moncloa, ha tingut ni tan sols ganes de tancar la ferida de la guerra. Això explica la reacció del públic que veu l'espectacle, no he vist res igual en tota la meva carrera. Té alguna cosa de catàrtic, ja que la ferida continua palpitant, ningú li ha posat ni una trista tireta.
Prefereix el poeta o el dramaturg?
Se'm fa difícil de respondre. En general, el poeta. M'hi sento més a prop, amb més complicitat. Ara bé, dins del teatre em sento atret pel seu teatre. Amb l'espectacle he descobert la seva prosa poètica, menys popular que la seva poesia però d'una brillantor espectacular.
Era persona multidisciplinària, com aquest espectacle.
Sí, a més tocava la guitarra i el piano. Era una persona d'un talent sobrenatural, si s'hagués dedicat al piano, hauria arribat al mateix nivell que com a poeta i dramaturg. Però és clar, al seu temps el dia també tenia només 24 hores.
La soledat és la gran talladora de l'esperit, va deixar escrit.
No només m'agrada la soledat com a bressol de l'esperit, sinó que la considero imprescindible. Ell es devia referir a la vesant creativa, perquè res li agradava tant com estar amb gent. Quan tenia ganes de viure escrivia menys, consumia el temps en amics, viatges, etc.
Encara són mals temps per a la lírica. A la seva illa han condemnat el raper Valtonyc a tres anys de presó.
El conec, treballava a la fruiteria del meu poble. Els temps són més dolents per a la lírica avui que als 80, quan Golpes Bajos va treure la cançó. És terrible, estem vivint el retorn del fantasma del franquisme, de la repressió, de fer-nos saber que el poder és el poder i ens hem d'agenollar. El terror, la por. Diumenge a Girona serà impossible abstreure'ns de les terribles ressonàncies actuals.
On anirà a parar la llibertat?
Vull creure que tot el que està passant a Catalunya és l'inici d'una revolució social i política a tot el món occidental. Si nosaltres ho veurem o no, ja no ho sé. Però és obvi que no podem continuar així.
