La gironina Mar Bosch va guanyar el premi Setè Cel de literatura amb «Les generacions espontànies», una història que gira al voltant d'una entrevista de feina a la qual s'enfronta la protagonista

La generació X ha mort, visca les generacions espontànies?

No sé, jo soc més jove, no soc ni de la generació X, ni tan sols millennial. El títol és volgudament ambigu, som d'una generació a la qual se'ns va dir que si ens esforçàvem, triomfaríem, o almenys tindríem oportunitats, i al final hem sigut una generació escopida a l'exterior.

Descrigui'm aquesta generació.

Som una generació que neix del no-res, o sigui, una mica sartriana. La generació de les eternes joves promeses. Tinc 35 anys i encara estic fent feines de becària. Vaig estudiar Filosofia, després vaig fer un màster en Comunicació Cultural, a veure si algun diari... i no. No és una novel·la autobiogràfica, però jugo amb el surrealisme en què ens trobem.

Tenien raó els punks amb el seu «no future»?

Sí (rotunda). Per això l'Eva, la protagonista, és una mica punk. Però una punk vitalista, no derrotista. Em fa molta ràbia aquella frase que es repetia tant durant la crisi: «Entre les dificultats apareix l'oportunitat». Mentida! Aixafaria la cara al que la va dir, al que aspiro és a viure sense dificultats.

Qui li pagarà la pensió?

Els meus fills, per això els he tingut (riu). Val més que penquem per fer un forat on amagar el que tenim ara, que no ens ho prenguin. Sort en tenim, de les famílies. Sense la família, que m'ajuda amb els fills, no podria escriure.

Ha hagut de fer moltes entrevistes de treball surrealistes?

Moltes. L'última, la noia que m'entrevistava havia llegit aquest llibre, que va d'entrevistes de treball! En saber que l'autora era jo, va aixecar la cella. I em van donar la feina. I m'encanta.

Quins temps, quan teníem els mileuristes per uns pobres pringats...

Representaven autènticament els pringats, i jo ara sumant totes les feines que faig, no arribo als mil euros.

Tant en feina com en política, qualsevol temps passat va ser millor?

Les condicions laborals no han canviat gaire. Recorda els famosos brots verds? On eren? No em pensava que costés tant trobar feina. Ara bé, gràcies a això al final et converteixes en un tot terreny. Pel que fa a la política, no sé, jo soc de 1981... Segur que era menys convulsa que avui.

S'ha trobat en alguna entrevista que li demanessin el mateix que alguns productors a les actrius...?

Mai, això no. Però sí que fan preguntes sobre feminitat que a les dones ens obliguen a mentir. Per exemple «Tens pensat tenir fills?». La resposta bona és no, si vols la feina. Però llavors et pregunten «No pots o no vols?».

M'ho diu de debò?

I tant. I si dius que ja els has tingut, et surten amb «qui te'ls cuida?». Tens ganes de respondre «i a tu què t'importa?», però com que vols la feina, t'aguantes.