«El més divertit des de les Torres Bessones», posa al seu perfil. Tant?

(Riallada) Ho procuro. Si no, malament rai.

Dient-se Àngel, devia estar destinat a l'humor blanc.

Faig 1,90 i tinc una pinta d'assassí que fa por, o sigui que posar-me aquest nom devia ser una broma de Déu. I és clar, no faig humor blanc, o en faig molt poc.

Li diuen el Godzilla de l'humor, per lleig o per perillós?

Qüestió d'energia, suposo, tinc molta energia a l'escenari. De tota manera, fa 18 anys que estic en això, ara en tinc 41, i tot evoluciona, tot canvia.

Quina és la darrera vegada que l'han censurat?

Ha, ha, fa ben poc, cada vegada que actuo pateixo una censura baixa, que és que haig d'actuar en castellà. Però a Catalunya, eh?

M'està fent broma fora d'hores?

De debò. Diuen que és per arribar a tots els públics, que potser hi ha espectadors no catalans. No em passa a mi, passa a tots els monologuistes, hem d'actuar en castellà. Excepte al Teatreneu, on cada diumenge actuo amb uns companys en català. És l'únic espectacle del món amb monòlegs en català.

Com viu un català a Madrid?

Dissimulant, actualment el millor que pots fer és dir que no ets català.

No foti.

Si una sola persona, entre un públic de 200, et vol rebentar l'espectacle, ho aconseguirà. Els ànims estan molt caldejats. I Madrid encara, hi ha més problemes a altres llocs d'Espanya.

Deu haver d'aguantar moltes bromes, per català.

I tant, he estat nou anys a Madrid, i era un no parar de bromes. Ara procuren fer-ne menys, pel que li deia.

El sentit de l'humor és la gran víctima del procés?

No, el que passa és que va canviant. Fa 15 anys no podies fer broma del Rei ni de la religió. Fa sis mesos, eren intocables les feministes i els animalistes. Ara has de vigilar amb l'independentisme i l'unionisme. Això en teoria, perquè pots fer humor d'allò que està prohibit, el risc és agraït.

És trist veure que, per més que ho intenti, mai farà tant riure com els nostres polítics?

(Riu) És difícil. La gent pensa que els polítics ens ho posen fàcil als humoristes, però és al revés: fan alguna cosa hilarant, tu en fas una broma i el públic es queda igual. No saps per què, fins que t'assabentes que fa cinc minuts n'han fet una de més grossa.

El que ha resultat una broma inigualable ha sigut tot el procés.

Més que una broma, el que passa és que les coses requereixen un tempo que no sempre coincideix amb el tempo electoral. Llavors, és clar, han de dir petites mentides per engrescar la gent.