Entrevista · Maria Paola Coda

«Per respirar, has de córrer el risc de deixar la finestra oberta»

Nascuda en un poblet italià, Maria Paola Coda es va instal·lar fa anys a Girona. Va començar restaurant mobles, però ja s'ha fet un nom com a pintora a Catalunya. Artevistas Gallery, de Barcelona, exposa la seva mostra «Finestres obertes»

27.12.2017 | 22:49
«Per respirar, has de córrer el risc de deixar la finestra oberta»

Encara restaura mobles?

A vegades, però ja només per a mi. Abans tenia un taller aquí, al Barri Vell, però en quedar embarassada ho vaig deixar, jo creia que momentàniament.

Restaurar mobles és lluitar contra el pas del temps en objectes, ja que no podem en nosaltres mateixos?

No sé, mai no ho havia vist d'aquesta forma. No és el meu cas, això segur.

Les «Finestres obertes» són per escapar d'alguna cosa?

Són justament unes finestres obertes cap endins, cap a un mateix. Pretenc buscar alguna cosa a dins de l'espectador. M'agradaria que servissin a qui les veu per mirar cap endins, que remoguin alguna cosa en el seu interior. Això és el que busco quan pinto.

El perill de les finestres obertes és si algú les aprofita per entrar-li a casa.

Si vols respirar, és un risc que a vegades s'ha de córrer.

Un quadre ha de parlar?

Jo sempre intento que parli. Que parli el seu llenguatge, però que parli. Si pintes ho fas per transmetre alguna cosa.

Què vol transmetre, vostè?

El sentiment que hi ha dins de cadascú. Cada un dels meus quadres és diferent els altres, i això és perquè hi ha emocions més passionals i d'altres de més suaus, melancòliques.

Els museus no deixen tocar les obres, però a vostè li encanta que toquin els seus quadres.

No és que m'agradi, és que en ser quadres matèrics, sempre hi ha la temptació de tocar-los. És normal que els museus no ho permetin, miri com està de brillant el cul de la lleona, només de fer-li petons (riu).

Què ha vist avui, que la inspiri?

He anat a caminar per Sant Daniel i he vist la catedral des d'una perspectiva que no coneixia. Amb un cel gris, molt de tardor. Era una imatge molt melancòlica. M'agraden els paisatges que transmeten una energia especial.

Va venir d'un petit poblet d'Itàlia fins a Girona perquè sabia que aquí estaria més tranquil·la i avorrida?

Vaig viure uns anys a Gènova i a Florència. Després vaig anar a Berlín, però era massa gran i caòtica, i em vaig escapar per venir aquí, perquè hi tenia un amic. Em vaig enamorar de Girona, m'agrada molt. I sí, és molt tranquil·la.

Massa i tot, em penso.

Depèn. No es pot negar que Girona permet una gran qualitat de vida. En ser petita, a vegades falta una mica d'activitat. Però també té la seva moguda artística.

Acostumada a Itàlia, l'embolic polític que vivim aquí és una broma?

(Riu) Sí, a Itàlia estem acostumats als problemes polítics, i també als socials. A Itàlia hem tingut de tot... i continuem tenint de tot. Vagi com vagi la situació política d'aquí, espero que millori per a tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema