Berlusconi necessitava un crack que substituís el retirat Marco Van Basten. I es va fixar en Roberto Baggio i en un africà que havia sobresortit al París Saint-Germain. Baggio no assoliria mai de nou el nivell mostrat a la Juventus anys abans. I això ho va aprofitar George Weah per convertir-se en un ídol. En la seva primera temporada, l'equip transalpí va superar gairebé des del principi els seus rivals i va exercir el lideratge des de la jornada 11. Des de llavors, tres temporades seguides va ser el màxim golejador de l'equip de Milà, encara que el club de Berlusconi vivia un període de dubtes, on els títols col·lectius a Itàlia van ser més aviat escassos. Malgrat tot, Weah va ser un referent mundial: veloç i amb molta força, va ser un dels mites destacats del futbol dels anys 90. L'exfutbolista es va retirar el 2003, després d'una llarga i fructífera trajectòria esportiva.

Gaudeix de gran popularitat arreu del món perquè va ser el primer -i fins ara únic- futbolista africà a guanyar la Pilota d'Or, guardó esportiu que va rebre el 1995. Des de fa uns dies és, a més, el president electe de Libèria.

En les eleccions, Weah es va imposar al vicepresident sortint, Joseph Boakai, el passat 26 de desembre, amb un 61 per cent dels vots, repetint així la victòria que va obtenir en la primera volta del 10 d'octubre.

Nascut en la barriada de Clara Town, a Monròvia, la capital liberiana ha estat la primera a celebrar el seu triomf. Desenes de simpatitzants van sortir als carrers, mentre que uns altres les van recórrer amb cotxe fent sonar el clàxon en senyal d'alegria.

A més, per a aquests comicis ha usat de catapulta a Jewel Howard, exdona de Charles Taylor, que malgrat el passat criminal del seu exmarit -expresident condemnat a 50 anys de presó pels crims de guerra comesos en la veïna Sierra Leone- és considerada «la mare de la nació», en paraules de Weah.

«Aquestes eleccions van ser una disputa d'idees i no un xoc entre persones. Les nostres idees són diferents, però això no significa que no tingueu una contribució a fer», va reblar.

Lluny de seguir la manera de fer de Berlusconi, sempre amb dubtes planant sobre la seva gestió, el president electe de Libèria, George Weah, va prometre que treballarà per acabar amb la corrupció al país, assegurant que entre els seus objectius hi ha «millorar la vida» de la població.

«Els triats per servir (el país) han d'estar dedicats a les idees de les bases i la transformació social», va dir, recalcant que durant el seu mandat no hi haurà oportunitats «per als qui enganyen el poble liberià a través de la corrupció».

En aquest sentit, va demanar a més que els inversors considerin el país com un lloc on fer negocis, assegurant que el seu Govern «treballarà per reduir les limitacions a la inversió privada i enfortir el marc legal empresarial per protegir els beneficis de les empreses».

Weah va fer una crida a un augment de l'ajuda internacional, apostant per «fer créixer l'economia liberiana i ampliar la base d'ingressos», al mateix temps que ha argumentat que «serà necessària ajuda a mitjà termini per donar suport a projectes clau per a un creixement a llarg termini».

Un repte més complex que satisfer Berlusconi mentre esperava assegut recollir títols a la llotja.