D'entrada, ja en el títol capgira el típic «nens i nenes» pel «nenes i nens».

No és casual. El llenguatge és mot important. Les nenes sovint queden una mica marginades en el llenguatge, bé, i en molts altres àmbits també. Jo he volgut que en el títol anessin al davant, per visibilitzar les dones.

Els nens -i nenes- tenen intel·ligència emocional?

I tant. Tots naixem amb intel·ligència emocional, que afortunadament es pot educar. El capital que tenim tots en el moment de néixer no és el mateix capital que tenim a l'hora de morir, va augmentant i depèn de nosaltres fer-lo créixer.

Tenen també conflictes emocionals, els petits?

Per descomptat que sí, tots en tenim. La vida és això, tenir conflictes emocionals amb tu mateix i tenir-ne amb els altres. De fet, el llibre se'm va acudir pels meus nets. En tinc set, i veia que cadascun tenia el seu tipus concret de problemes. El llibre surt d'aquí i del meu interès per la neurologia.

A vegades -jornades de portes obertes a parlaments, etc- algú diu: «tant de bo els nens governessin el món». Jo, només de pensar-hi, em poso a tremolar.

(Riallada) Sí, la idea que els nens són bons perquè sí, pel sol fet de ser nens, és falsa. Els nens poden ser molt cruels, miri els casos de bullying, i també impacients, egoistes... L'avantatge és que les emocions es poden educar.

El cor s'educa, no només el cap?

Abans es considerava que raó i emocions no estaven connectats. La neurologia va descobrir que sí, que estan interconnectats, i no només això: si no funci0nen alhora pots tenir molts problemes. Per això la intel·ligència emocional està de moda.

Quin defecte tenen els nens i nenes?

Depèn de cadascun, igual que en les persones adultes. No hi ha un estereotip de nen, igual que no n'hi ha d'homes o de dones, no es pot dir que els homes són així o les dones aixà, tothom és diferent. Els nens són molt diversos. Per això, en la mesura que eduquem les seves emocions, seran uns adults més responsables i amb més benestar.

Ja ho va dir Pitàgores: «Eduqueu els nens i no caldrà castigar els adults»

Hi estic d'acord. Som de determinada manera segons l'educació que hem rebut. També segons la diferència d'oportunitats, per això és molt important aconseguir eliminar aquestes diferències.

Estem sobreprotegint els nens?

Una mica, sí. I a més a més, tenen tantes coses i de manera tan ràpida que és un inconvenient greu per a la seva educació.

Recorda Zipi y Zape

I tant, ara tenen de tot fins i tot abans de demanar-ho. No és bo, no.

Com era la nena Gemma Lienas?

D'entrada, no tenia tantes coses com els nens d'ara, això segur. Vivia en una família molt patriarcal, amb un pare d'aquells. Això feia que ja de petita em qüestionés moltes coses. Tenia molta curiositat per tot, i m'ha durat fins ara. I era molt rebel... o això és el que deia el meu pare (riu).