l 24 d'agost de 1945, el General Leclerc va ordenar a «La Novena» -una secció de l'exèrcit aliat formada per soldats republicans espanyols- que fossin els primers a alliberar París, ocupada encara per prop de 16.000 soldats alemanys. A les 21.20 h, els 144 soldats, amb tres carros de combat i onze vehicles encapçalats pel tinent Granell, arribaven a l'ajuntament de París enmig de la passió desfermada als carrers.
Hitler no havia vist materialitzada la seva ordre contundent: devastar París com si fos Stalingrad, gràcies a l'acció interior de la resistència i la pressió externa de l'exèrcit aliat.
L'Hotel Ritz de la Place Vendôme restava, doncs, intacte encara que podia haver estat fàcilment volat pels nazis abans de rendir-se, ja que era el quarter general de la Luftwaffe, la força militar aèria de l'alemanya nazi.
L'endemà, el gruix de l'exèrcit aliat entrava pels camps Elisis. Amb ells ho feia l'escriptor Ernest Hemingway, corresponsal de guerra d'una aliança de diaris nord-americans i canadencs, condecorat per la importància que tingué per a la moral de la població la difusió de les seves cròniques. Se li havia concedit a Hemingway un estatus especial, de tal manera que mai quedava clar si era un militar o un periodista, fet que provocava molts conflictes amb l'autoritat.
De fet, va entrar a París amb un grup internacional de soldats i resistents que reconeixien el seu lideratge. Desfilats els camps Elisis, va desviar-se de la ruta oficial perquè havia decidit que la seva missió principal era alliberar l'Hotel Ritz i, més concretament, el seu bar, llavors anomenat Petit Ritz, que li havia donat tantes vetllades de glòria.
Va entrar per la porta de darrere, que donava accés directe al bar. La llegenda diu que, en les següents hores, l'escriptor va consumir fins a 51 Dry-Martini i amb unes noies es va instal·lar a la suite que ocupava fins aquell dia la màxima autoritat alemanya.
Mitificats o no els esdeveniments, com tot el que ha envoltat l'escriptor, el fet és que la família Ritz, propietària de l'hotel, li va reconèixer els mèrits de l'alliberament i va batejar el bar com a Bar Hemingway.
És exactament el mateix bar on aquesta setmana fou confinada una part de la clientela de l'hotel mentre la Gendarmerie detenia uns atracadors amb un botí de prop de cinc milions d'euros en joies. Tres encaputxats entraren a l'hotel per la Rue Cambon, on hi ha el bar, en ruta cap a una de les joieries més exclusives del món, la fundada per Alexandre Reza, que es troba als passadissos interiors de l'hotel. Armats amb destrals, trencaren els aparadors i s'endugueren tot el que van trobar.
El sistema de seguretat és eficient i va bloquejar totes les portes dels comerços, passadissos i del bar. Els atracadors aconseguiren llançar per la finestra dues bosses que dos còmplices motoritzats recolliren i que en la seva fugida varen perdre a l'altura de la plaça de la Madeleine.
En declaracions a l'informatiu de la televisió francesa, la senyoreta Jennifer explicava que estava prenent un còctel (no concreta quin combinat) al bar Hemingway quan, horroritzada, va veure aquells tipus amb la destral a la mà. El pànic era total, afirmava.
Malgrat tot, fins que la policia els va deixar sortir, afirma que optaren per acabar la seva copa o demanar un xarrup addicional per alleugerir la situació.
Tot això no deixaria de ser una notícia més de successos amplificada per la notorietat de l'establiment si no fos perquè una recent visita a l'hotel, al febrer de l'any passat, d'una delegació gironina composta també per la meva germana Pili i el palafrugellenc Joan Cortey, fou esmentada a l'article que tots els estius protagonitza aquest darrer amb les seves vicissituds.
Malgrat les meves reserves, atesa la seguretat que s'intuïa a la porta de l'hotel, el senyor Cortey va començar a confraternitzar amb el porter del Ritz tot parlant del temps: «soc Monsieur Delon», li va etzibar ben decidit. Ja a dins, fórem passejats per un dels conserges, que ens va mostrar tots els racons de l'hotel, inclosos els passadissos amb la joieria Reza, ara atracada. Acabàrem instal·lats al Bar Hemingway, on fou el nostre amfitrió el bàrman principal Colin Field, explicant-nos tota la història abans esmentada.
Com no podia ser d'una altra manera, el senyor Cortey va acabar assegut al mateix lloc on la senyoreta Jennifer, onze mesos després, degustava el seu còctel mentre els atracadors li passaven gairebé per sobre.
