Igual que als empordanesos la tramuntana els afecta el caràcter, afecta d'alguna forma als garrotxins la proximitat volcànica?

He, he, potser sí, jo mateix soc volcànic. Hi ha poca gent tan radical com jo, fins i tot ho soc més que la majoria. Alguns vinculen el meu radicalisme polític als volcans. Radicalisme ben entès, eh?

Van aconseguir salvar els volcans de la Garrotxa, vostè i aquells idealistes?

Home, van quedar molt afectats 10 cons dels 40 que hi ha a la regió. Del Croscat se'n van endur la meitat, quan el veig encara em rebel·lo.

Com que «se'n van endur la meitat»? Qui s'endú un volcà?

Hi havia una companyia espanyola i una d'olotina que van aconseguir els permisos per fer extraccions minerals. La greda no és cap mineral, però van aconseguir falsificar els informes dels laboratoris, dient que extreien pedra tosca, que no n'hi ha en tota la Garrotxa.

I vostè ho va descobrir?

Les dues companyies es barallaven per aconseguir el monopoli. Llavors els empresaris olotins em van venir a buscar al Correo Catalán, on jo era periodista, per veure si els podia donar un cop de mà. Es van equivocar, s'haurien d'haver dirigit al redactor d'Economia i no a mi, que ja era ecologista. Vaig fer servir la documentació que em van mostrar, per defensar els volcans. Va ser una equivocació dels mateixos empresaris, en sentir-se amenaçats.

Es devien estirar els cabells.

No gaire, ja sap com són els empresaris. Al final les dues empreses van pactar i van continuar extraient greda. Llavors vam començar la lluita. Ens deien que érem quatre progres que anàvem contra el progrés.

I no era així?

Els empresaris ens posaven bastons a les rodes. No sabien veure que un parc natural seria un motor econòmic per a tota la zona. I ara ho és. I encara ho pot ser més.

Què el fa entrar en erupció?

La degradació del territori, que es vegi el paisatge destruït. Potser hi té a veure que també soc pintor.

Mai ha amagat el seu independentisme. Hi ha hagut temps per a l'ecologisme, en aquests darrers anys a Catalunya?

He lluitat molt a dins l'ANC per rellançar l'ecologisme, i no hi ha hagut res a fer. L'ecologisme i tots els temes han quedat aparcats pel procés. I ho lamento, perquè tot hauria d'anar al projecte de país, també el model de pesca, el d'agricultura, el de les energies renovables, etc. Una de les raons d'aquest llibre és que es recordi el paper dels ecologistes dels 70, i tot el que es va aconseguir. S'ha oblidat el paper dels ecologistes dels anys 70 i 80.

Per què?

Per motius econòmics. A l'actual model econòmic li interessa deixar relegat el tema ambiental.

I vostès han deixat d'existir.

Les noves generacions han de saber que abans de la CUP i dels CDR ja hi havia un moviment ecologista que defensava el territori. Hi ha gent que comença a fer política i ignora que hi ha un passat, es pensen que són els primers revolucionaris. No es pot trencar el pont, s'ha de tenir en compte el passat.

No li han dit que a la seva edat ha de deixar l'ecologisme i començar a guanyar diners?

Ha, els que no hagi fet a 70 anys, ja no els faré. A més, no seria feliç. M'agrada veure que les coses avui impossibles un dia són reconegudes.