Albert Solé. Director de cinema

«El cas de Catalunya pertany més a la psicopatologia social que a la política»

10.02.2018 | 16:22
«El cas de Catalunya pertany més a la psicopatologia social que a la política»

Albert Solé assistirà el dia 13 a l'estrena al cinema Truffaut de Girona del seu documental «Federal». El film pretén projectar les idees federalistes en aquests moments de radicalització, amb testimonis de líders polítics i pensadors, així com opinions de ciutadans anònims


Què fa un romanès ficant-se en la política catalana?

Perdoni, té un nom i cognom molt macos, vostè, eh?

Els seus tampoc no estan malament.

He, he, respecte a la pregunta, vist el panorama a vegades em venen ganes de tornar a Romania. El que passa és que néixer a Romania va ser accidental, en vaig marxar amb dos anys, soc més català que el pa amb tomàquet. En aquells anys en Ceaucescu encara era considerat un progre dins del socialisme, però els meus pares ja van veure el que venia.

Entre els que entrevista al documental hi ha Daniel Cohn-Bendit. L'home ha passat d'anarquista a federalista?

Sí, ha passat per tot arreu. Això li atorga una visió retrospectiva molt interessant, i sobretot entén perfectament com funciona això tan complex de la construcció europea. M'he reconciliat amb el personatge.

El seu pensament polític està influït pel seu pare, Jordi Solé Tura?

Molt. El meu pare tenia una gran visió anticipatòria, com es comprova llegint el que escrivia fa 40 anys, totalment vigent. Clar que també podem pensar que no avancem, que estem al dia de la marmota i tornem a estar on estàvem fa 40 anys.

Era federalista?

De soca-rel, ja va néixer federalista. Jo dono continuïtat al que ell va formular.

Alguna gent ara renega d'aquella Constitució que ell va ajudar a construir.

Vinga, guapos, poseu-vos-hi vosaltres (riu). A veure què serien capaços de fer amb una dreta amb 137 escons. Allò sí que va ser capacitat de pacte, saber negociar. Quan veig que ara no són capaços de pactar ni les coses més elementals, penso que els que abominen de la Constitució s'ho haurien de fer mirar. El problema és que avui tenim un nivell polític lamentable.

Era més alt en la Transició?

Qui dispara avui contra la Constitució del 78, que va ser el gran pacte per solucionar els traumes històrics d'aquest país, ho fa des d'una òptica molt interessada.

Qui vol una Espanya federal podent tenir una Catalunya bicèfala?

Tanta gent opinant i tanta gent aportant solucions imaginatives, al final acabem en un nivell d'al·lucinació delirant. Això d'una presidència virtual que governa per Skype i una altra que estaria aquí és el súmmum, ja no saben què més inventar. Patim una pèrdua absoluta de referents.

Potser sí, al final enyorarà Romania.

És que el d'aquí em sembla una al·lucinació col·lectiva. El que passa a Catalunya pertany més al terreny de la psicopatologia social que al de la política.

És classista, l'independentisme?

És molt classista. Sobretot ho és aquesta curiosa aliança d'un independentisme d'arrel molt rural, amb una burgesia catalana que fa 30 anys, o 10, o 5, ni tan sols parlava català. Jo conec famílies d'aquestes, independentistes que fa quatre dies votaven el PP.

No em digui que no li fa ni una mica d'il·lusió viure a la Dinamarca del sud.

Jo desconeixia que Dinamarca tingués aquests nivells de corrupció. Ni aquests nivells de perversió del llenguatge polític. Això de voler ser Dinamarca fracturant la societat i amb la meitat de la població que no vol ser danesa, és molt complicat. Més que en Dinamarca del sud ens hem convertit en una paròdia.

Vostè que és del món del cinema, s'ha criticat que als Goya no es digués res del cas de Catalunya, ni dels presos.

Un exemple més dels ecosistemes tancats, de societats tancades. Tothom s'estava referint al tema de l'afirmació feminista, però aquí, diguis el que diguis, et reclamen que parlis sempre del mateix. És un nivell al·lucinatori. Hòstia, és una cosa... Bé, vaig veure que vostès a Girona, en una plaça, tenen una Catalanotaverna. Hòstia, tu...

I l'ajuntament canvia el nom de plaça Constitució per plaça 1 d'Octubre.

M'ho diu seriosament?

Com ho sent.

Hòstia puta. En el moment que ens trobem, de construcció europea, de món global, aquestes decisions em semblen patètiques.

No li veig llacet groc a la solapa.

Ai, és veritat. M'ha caigut i ara no sé on trobar-ne un altre, em sap greu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema