Utilitzant com a base les dades de la missió K2 del telescopi espacial Kepler de la NASA, un equip internacional de científics ha confirmat el descobriment de prop d'un centenar d'exoplanetes, fet que eleva a gairebé 300 el nombre de planetes situats a fora del Sistema Solar que s'han identificat amb aquesta missió.

Segons explica Andrew Mayo, estudiant de doctorat a l'Institut Nacional de l'Espai (DTU Space) de la Universitat Tècnica de Dinamarca, l'equip va començar analitzant 275 candidats, dels quals 149 es van validar com exoplanetes reals. D'ells, un total de 95 han demostrat ser nous descobriments. «Aquesta investigació ha estat en marxa des del primer llançament de dades de K2 el 2014», explica Mayo, autor principal d'un treball que es difondrà a través de la publicació especialitzada Astronomical Journal.

En la investigació hi ha participat un equip de científics procedents d'institucions com la NASA, Caltech, UC Berkeley, la Universitat de Copenhaguen i la Universitat de Tòquio.

El telescopi espacial Kepler es va llançar el 2009 amb l'objectiu de buscar exoplanetes en una àrea determinada del cel, però una errada mecànica va paralitzar l'instrument el 2013. No obstant això, els astrònoms i els enginyers van idear una forma de reutilitzar i guardar el telescopi canviant el seu camp de visió de manera periòdica. Aquesta solució va aplanar el camí per a la missió de seguiment K2, encara en curs, per buscar trànsits d'exoplanetes.

Aquests trànsits es poden trobar registrant caigudes en la llum, causades per l'ombra d'un exoplaneta quan creua davant de la seva estrella amfitriona. Aquestes caigudes són indicacions de la presència d'exoplanetes que, després, s'han d'examinar molt més de prop per tal de validar que cada candidat sigui realment un exoplaneta.

Localització de 3.600 exoplanetes

El camp dels exoplanetes és relativament jove, però també centra l'exploració espacial en l'actualitat. El primer exoplaneta orbitant, una estrella similar al Sol, es va detectar el 1995 i, fins a la data, se n'han trobat aproximadament 3.600, que van des de planetes rocosos de la grandària de la Terra fins a grans gegants gasosos com Júpiter.

És difícil distingir quins senyals provenen realment d'exoplanetes. Mayo i els seus col·legues van analitzar a fons centenars de possibles exoplanetes per tal de determinar quins senyals van ser creats per ells i quins per altres fonts. «Vam descobrir que alguns dels senyals van ser provocats per múltiples sistemes estel·lars o per soroll de la nau espacial. Però també vam detectar planetes que varien des de la mida de la Terra fins a la de Júpiter i més grans», va comentar Mayo.

Un dels planetes detectats per Kepler estava orbitant una estrella molt brillant. «Validem un planeta en una òrbita de deu dies al voltant d'una estrella anomenada HD 212.657, que ara és l'estrella més brillant trobada per les missions Kepler o K2 per allotjar un planeta validat», explica l'investigador, qui assegura que els planetes al voltant d'estrelles brillants són «importants» perquè els astrònoms en poden aprendre molt des dels observatoris terrestres.

Per a Mayo, els exoplanetes són un camp «molt emocionant de la ciència espacial», ja que, a mesura que se'n descobreixin més, els astrònoms desenvoluparan una imatge més precisa de la seva naturalesa, cosa que permetrà ubicar el mateix sistema Solar en un «context galàctic».