23 de febrer de 2018
23.02.2018
Jaume Geli. Artista

«La censura no és un retorn al franquisme, sinó a les cavernes»

26.02.2018 | 07:09
«La censura no és un retorn al franquisme, sinó a les cavernes»

Jaume Geli feia ahir 51 anys, i dimarts inaugura a la Fundació Valvi de Girona, «Projecte L». La L és el número 50 en xifres romanes, i la mostra va precisament de tot el que ha fet Geli durant aquest any que n'ha tingut L

En un cotxe, la L significa que fem pràctiques, però a la vida vol dir que s'han acabat les pràctiques.

He, he, sí, és un contrasentit. No en el meu cas, que sempre m'he sentit aprenent. No només un aprenent de la vida, també en la meva professió. Perquè en l'art mai no acabes d'aprendre, és una cosa contínua.

Aquest últim any se l'ha passat treballant per oblidar la crisi dels 50?

Em penso que sí (riu). Curiosament, aquesta exposició la volia fer fa un any, just en arribar als 50. Però no em veia amb forces, i quan vaig acumular-les va ser després de fer els 50. He anat de menys a més.

Si us plau, digui'm alguna cosa bona que tingui passar dels 50.

Abans de fer una cosa te la penses molt més. Per tant, t'estalvies de fer moltes coses inútils.

En què es nota vell?

Bàsicament, en la carcassa. La vista, els moviments... La resta, té les mateixes ganes.

I en saber que L vol dir 50 en números romans, cosa que els joves deuen ignorar.

Em faig farts de donar explicacions! Inclús em trobo gent a qui li ho vaig explicar, i em torna a preguntar què coi vol dir la L.

Els 50 són el moment de canviar les pastilles d'LSD per les de Viagra?

En el meu cas, no (riu). Però se t'acumulen d'altres pastilles que potser fins al moment no necessitava.

Deia Pepe Carvalho que un no s'ha fet vell fins que no descobreix que li agraden les nenes jovenetes.

Sol passar que ens agraden les de la nostra mateixa edat, però crec que és un fenomen d'adaptació lenta. Un es va fent vell i no se n'adona. Ens creiem sempre joves.

També passo dels 50. En quin moment les jovenetes van deixar de mirar-nos?

Ja fa molt.

Això em consola, però m'adono que no hem parlat d'art. Arco és una fira d'art o de vanitats?

Potser tinc un pensament una mica anarquista, però li diré clar: Arco em fa una mica de fàstic. Fa anys que vaig dissociar art i comerç, i he viscut molt més feliç.

Quant pagaria perquè li censuressin una obra, que està vist que és la millor promoció?

Ja ho han fet. Dues vegades. Em van censurar els cartells de carnaval a Roses i a Banyoles. Es van retirar a les 24 hores.

La censura no és res nou.

En absolut. I tinc sort que la meva obra té un punt d'abstracte i sovint passen per alt les coses a censurar. Però n'hi ha. Hi ha gent que diu que la censura és un retorn al franquisme, però no: és un retorn a les caveres. És a dir: no m'agrada el que fas, per tant m'ho carrego. És molt primitiu.

On és la llibertat d'expressió?

Ens han adormit. Han adormit la societat i la tenen dominada. La gent té la boca tapada i no se n'adona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema