27 de febrer de 2018
27.02.2018
SOLEDAD ESTEVE · Esportista

«A vegades tinc alguna discapacitat i a vegades no»

Soledad Esteve fa 54 anys que està interna a les Germanes Hospitalàries, de Caldes de Malavella · En fa més de 20 que pren part en competicions esportives per a discapacitats intel·lectuals, fins al punt que acaba de rebre el Premi al Valor Esportiu que atorga Special Olympics

28.02.2018 | 15:02
«A vegades tinc alguna discapacitat i a vegades no»

Per què li agrada l'esport?

Perquè m'obliga a esforçar-me. I per jugar. I per tenir músculs [riu i es palpa els braços].

Quin li agrada més?

Ui, molts. La natació, el futbol sala, el ping pong...

Però si n'hagués de triar un?

La natació. Perquè em van operar del genoll, nedar em va molt bé. M'ho va dir el metge. Nedar m'ajuda molt per practicar moviments del genoll i tot això. Així no em fa mal el genoll. I em trobo més àgil.

Es considera Special Olympic o olímpica i prou?

Especial. Perquè jo ho faig per estar amb els amics, i per ajudar-los en les dificultats. I tot això.

En què pensa mentre està competint?

No sé, jo vaig a la meva, no vaig a mirar els altres.

(Riallada)

He, he, és així, no em fixo en qui guanya i qui no guanya.

Però li deu agradar guanyar.

Sí. Però si no guanyo, no passa res, perquè l'important és participar.

Veig que té assimilat l'esperit olímpic.

Home, però si guanyo, millor.

I llavors no li fan una mica de pena, els que han perdut?

Meitat sí, meitat no. Bé, si són del meu grup, me'n fan una mica més.

Es considera diferent de l'altra gent?

No, jo soc igual que tothom.

Ja m'han explicat que li van donar un premi molt important. Què pensava quan va sortir a recollir-lo davant de tanta gent?

Ui, em vaig posar nerviosa.

Ah sí? Per què?

Perquè em vaig emocionar. Només vaig ser capaç de dir «ai, quina alegria». La gent aplaudia. Però després em feien cada pregunta...

I avui les faig jo, m'ha de perdonar.

Bé, és igual.

Per què l'aplaudia, la gent?

Perquè vaig guanyar el premi i perquè vaig dir «pels que no hi són, i perquè els que hi són tinguin bona sort». Vull dir els discapacitats, sap?

Vostè té alguna discapacitat?

A vegades, sí. A vegades, no.

Jo la veig molt bé, Soledad.

Vaig veure uns nois discapacitats que feien natació i em van fer molta pena. Per dintre, vaig plorar.

Deixant l'esport a banda, quines feines que fa aquí, a la residència, li agraden més?

Ajudar gent. N'hi ha que no poden caminar i els ajudo. Els meus pares es van morir quan era molt petita, la meva família és la gent d'aquí.

Una família ben grossa.

Ja en tindrà vostè, un dia!

Segur que no tan grossa. Ja té 60 anys. Quan deixarà l'esport?

No, que en tinc 59!

Disculpi, ha sigut un error imperdonable amb una senyora.

Fins al 26 de setembre no en faig 60! Mentre el cos no se'm cansi, seguiré fent esport. I de moment, el cos, bé; així que continuaré.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema