Escoltar les veus originals de Tom Hanks, Meryl Streep o Daniel Day-Lewis en els seus últims èxits cinematogràfics ja és possible al centre de Girona. Fins ara l'oferta en VO subtitulada a la ciutat quedava reduïda a l'oasi del Truffaut, tot i que en una línia de programació que defuig de les grans estrenes per apostar per un cinema de més risc, i en les dues sessions setmanals que des de fa temps programen als Ocine.

Ara qui ha fet un pas endavant han sigut els cinemes Albèniz Plaça, que destinen les seves tres sales, de manera prioritària, a projectar els títols de més impacte de la cartellera sense la manipulació del doblatge. Aquesta setmana, per exemple, s'hi poden veure alguns dels títols que demà opten a rebre algun Oscar: Lady Bird, El hilo invisible i Tres anuncios en las afueras. Les tres juntes sumen gairebé una vintena de nominacions.

Segons apunta Josep Maria Pallàs, programador dels Albèniz Plaça, feia temps que s'estaven plantejant fer el pas d'apostar decididament per la versió original. Una demanda a l'alça entre el públic cinèfil i que «complementa i enforteix» l'oferta que fins ara ja hi havia a la ciutat. Els primers títols que van oferir van ser El instante más oscuro i Call me by your name, títols que, com els que hi ha actualment en cartellera, també opten a diverses estatuetes a Hollywood. La resposta va ser molt bona per part dels espectadors.

I així ja s'ha passat, des de fa un parell de setmanes, a oferir tots els títols en VO en les tres sales. Només una pel·lícula ha fracassat de totes les que han programat fins ara: 50 sombras liberadas. El desenllaç de l'ensopida relació entre Anastasia Steele i el magnat Christian Grey ha triomfat en versió doblada, però, en canvi, no va atraure gens el públic amant de la versió original, que segurament es decanta per un cinema d'èxit però també de més qualitat.

Amb la digitalització que han hagut d'afrontar les sales aquests últims anys resulta més fàcil poder oferir pel·lícules en versió original. Amb una sola còpia, que ja no té res a veure amb les bobines de cel·luloide, és possible disposar de totes les versions i programar-les també en diferents sales.

«A Girona el públic hi és, i també hi ha molts estrangers que viuen aquí que agraeixen poder escoltar les pel·lícules en el seu idioma original. A més a l'estiu, quan augmenta el turisme, també havíem notat que cert públic podia estar interessat a anar al cinema i que es frenava quan veia que les versions eren doblades», explica Pallàs, que té en cartera, per a les properes setmanes, títols com Gorrión rojo i La forma del agua, ara només disponibles parlades en castellà.

Inaugurats el 1982, i recuperats i reformats el 2000 per l'empresa que ja explotava els Albèniz Centre, els Plaça han resistit l'espectacular transformació que ha patit el sector de l'exhibició cinematogràfica al centre de Girona. El Gran Via, el Coliseu, el Modern, l'Ultònia, l'Albèniz (per deixar lloc a l'actual multisales) i més a l'Eixample, els Catalunya, van tancar i són història.

Ara, quan la majoria de notícies relacionades amb el sector solen ser per anunciar defuncions (l'última de les comarques gironines, l'Arinco de Palamós abans d'acabar l'any passat), l'oferta al centre de Girona fa un pas més per resistir. El que no va matar la televisió o el vídeo dècades enrere tampoc ho podran fer les plataformes digitals, encara que aquest centenari espectacle de masses s'hagi d'anar reinventant en una constant lluita contra corrent.