16 de març de 2018
16.03.2018
Sònia Garcia i Gemma Frigola. Atletes aficionades

«La muntanya t'obliga a fer canvis de ritme, igual que la vida»

19.03.2018 | 07:07
«La muntanya t'obliga a fer canvis de ritme, igual que la vida»

Diumenge té lloc la 55a edició de la Pujada als Àngels, que organitza el GEiEG. No és estrany trobar pares i fills competint-hi, però el cas que fa peculiar la Sònia Garcia i la seva filla Gemma Frigola, és que aquesta va quedar l'any passat segona classificada absoluta... amb 14 anys.

Existeixen els àngels?

Sí, sempre hi ha algun àngel, o alguna persona que et fa d'àngel. Segurament no n'hi ha en el sentit més literal, però sí en el de bona gent. Pocs, però n'hi ha.

La de diumenge és l'única vegada que pugen als Àngels en tot l'any?

No, què va. Alguna vegada hi hem anat a entrenar, però també d'altres a buscar bolets, espàrrecs... Els Àngels és la muntanya de Girona, els gironins hi tenim tirada.

De debò? No creuen que els gironins viuen una mica d'esquena a aquesta muntanya?

Vol dir? Creiem que no.

Bé, jo parlo per mi. Dec ser jo, qui hi viu d'esquena.

Això potser sí. Més aviat és al revés, hi sols trobar gent coneguda. Quan arriba l'època dels bolets, tothom tira cap als Àngels. Per això quan hi vas ja no en trobes cap, ja hi ha passat tothom. I quan és època de curses, és un bon lloc d'entrenament.

És la seva muntanya màgica?

Tant com màgica potser no, simplement és la muntanya de Girona. A més, quan ets a dalt, pots fer una costellada amb els amics, pots admirar les impressionants vistes des del santuari. Cada vegada que hi pugem, trobem gent de Girona, fem petar la xerrada, tornem a baixar...

Hi han trobat mai llops i senglars?

Hem sentit senglars, això sí.

Que no fos un porc d'alguna granja veïna.

No, no, que també es troben les petjades, pel mig del bosc.

Són competitives, mare i filla?

Molt (riuen). Però tenim una competició sana, entre nosaltres. El que passa és que ara ja sempre guanya la Gemma. La primera vegada que un fill guanya una cursa a un pare, significa que ja no el tornaràs a atrapar mai més. Però mai més.

Què és córrer?

Llibertat. L'esport és un lloc de recés, d'endreçar idees. Córrer permet alliberar-nos de les tensions del dia a dia. Fins i tot permet buscar uns espais visuals diferents.

Les dones són més competitives que els homes?

No som més competitives, si de cas, potser ens prenem la competició des d'un altre punt de vista. Potser les dones no som tan viscerals, però això no treu que tenim el nostre punt de competitivitat.

La vida ens obsequia amb pujades tan dures com la dels Àngels?

La muntanya t'obliga a fer canvis de ritme, exactament com la vida. Et posa al davant situacions complicades, en el sentit que voldries córrer però has de caminar, o vols caminar i has de córrer perquè ve baixada. També exactament igual que et passa a la vida, que no sempre pots fer allò que voldries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema