20 de març de 2018
20.03.2018
Imma Pulido. Experta en optimització de despeses

«Als governs els és estrany el concepte 'rendibilitat'»

20.03.2018 | 07:17
«Als governs els és estrany el concepte 'rendibilitat'»

La seu de la FOEG acull demà una sessió dirigida a les empreses i destinada a optimitzar despeses. Una de les ponents serà Imma Pulido, sòcia consultora d'Expense Reduction Analysts

La seu de la FOEG acull demà una sessió dirigida a les empreses i destinada a optimitzar despeses. Una de les ponents serà Imma Pulido, sòcia consultora d'Expense Reduction Analysts


Per què a estalviar, ara en diem optimitzar despeses?

En aquest país estem molt bancaritzats. Si una empresa vol créixer, necessita un cash flow, uns diners per invertir en allò que li convé. Es tracta, per tant, d'estalviar per poder créixer, o optimitzar, com li vulgui dir. Llavors, en lloc d'anar al banc a demanar diners -com li dic, ja estem massa captius de la banca-, una bona manera és reduir les despeses. Parlo de les despeses generals, ja que les altres, la mateixa empresa veu quines són supèrflues.

I aquí és on entren els consultors.

No m'agrada el nom de consultors, prefereixo dir que som experts. Però a banda del que puguem fer els experts, les mateixes empreses ho haurien de fer. Fins i tot per una qüestió de transparència interna. De tant en tant, totes les empreses haurien de fer projectes d'optimització de despeses. Reconec, però, que no sempre tenen temps de realitzar-ne. Sempre he cregut que la gent treballa el millor que sap i que pot. En general, les empreses treballen bé.

Podem dir que les empreses tenen un calaix ple de diners i no ho saben?

Sí, i tant. Nosaltres, de mitjana, els aconseguim fer estalviar un 20%. Això significa que en camps com el de l'energia aconseguim un 6-7% de reducció de despesa, però en altres, com les arts gràfiques, un 40%.

Això són molts diners.

M'agrada comparar-ho amb un iceberg. Una empresa pot arribar a trobar ella mateixa despeses a estalviar, això seria la part de la superfície, però potser no veuen tota la part de sota. Això és el que poden fer els experts, que valoren i analitzen tot el procés, des de l'inici fins al final.

Deuen trobar reticències en alguns sectors de l'empresa.

Sovint no s'ho creuen. Però al cap i a la fi, acaben dient: «Si troben estalvis, perfecte, així generem cash; i si no en troben, també, perquè saps que en aquell àmbit no t'hi has de ficar perquè ja el tens bé».

En quina partida és més habitual que hi hagi diners amagats?

Depèn de cada sector. El primer que fem en una empresa és demanar informació i mirar en quines categories és més possible optimitzar costos. Per exemple, en sanitat i hostaleria, mirem molt el servei de bugaderia. En empreses de càtering, que no hi ha aquest servei, analitzem el transport, una partida en la qual trobem bastants estalvis. O, en plantilles grans, el tema de la Seguretat Social. A alguns cellers els hem arribat a trobar estalvis en els taps de suro.

No seria bo que, a més de les empreses, els governs també miressin d'optimitzar despeses?

El que passa és que nosaltres treballem cobrant un percentatge dels estalvis que localitzem. Això amb els governs no es pot fer, l'administració treballa a partir de concursos públics.

Però creu que els governs podrien optimitzar molt més els recursos?

Oi tant! La gran diferència és que l'empresari treballa per obtenir un rendiment. En canvi, la filosofia dels governs és: partides pressupostàries i Déu ja proveirà. Mentre hi hagi diners, anem a munyir la vaca. Rendibilitat? Aquest concepte els és estrany.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema