L'escriptor Esteban Martín li agrada la història i posar el nas per totes les èpoques. En anteriors novel·les es va posar a la pell d'Antoni Gaudí, va unir Pablo Picasso i Jack l'Esbudellador o va retre homenatge al primer cinema sonor. Ara, a Revolución, viatja a la Barcelona del segle XV i evoca la revolta dels remences, «la primera revolució camperola a triomfar», diu. En una entrevista amb Efe, explica que fa uns cinc anys va pensar que la guerra civil catalana del segle XV es mereixia una novel·la i al seu cap van començar a sorgir personatges i trames, dels que ha anat tirant fins a acabar aquesta monumental obra. Publicada per Ediciones B, el lector coneixerà les aventures de dos joves que lluitaran en bàndols enfrontats, un dels quals és un bastard que busca els seus orígens, i l'altre, un fugitiu que porta fins a Barcelona la impremta. Coses del destí, i de la trama, els dos protagonistes s'enamoraran de la mateixa dona.

El naixement de la impremta

Tot això emmarcat en el naixement de la impremta a Alemanya i el poder dels llibres per transformar el món, així com la revolta dels remences a Catalunya. Segons Martín, la novel·la és, també, «una apologia de la llibertat, la mostra de l'anhel d'uns homes i dones per ser lliures i protagonistes, no objectes de la història».

En aquest punt, assevera que relata l'aixecament dels remences catalans -camperols subjectes a la terra de manera forçosa i hereditària- i com, sota el crit «del temps de la servitud ja ha passat, van aconseguir que aquesta fora la primera revolució camperola que va triomfar en el món».

Segons el seu parer, aquest fet «va ser molt important per a la història d'Europa» i rememora que existeix El llibre del sindicat remensa, de 1448, que el govern d'Espanya va presentar davant la Unesco (Girona li va dedicar una exposició el 2013) i que va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, igual que la Bíblia de Gutenberg o la Declaració dels Drets de l'Home. En aquest llibre, un manuscrit en llatí, que recull les reunions celebrades pels síndics remenses entre 1448 i 1449, s'explica com es van elegir els representants dels pagesos que, arran dels abusos senyorials, «s'encarregarien de negociar amb la monarquia l'abolició de la servitud».

Les dones que apareixen a Revolución, com Àgata, «la Geperuda», una prostituta, tenen el seu pes perquè «tots els avenços en la trama són a partir d'elles». Esteban Martín s'ha documentat minuciosament per poder recrear l'època, especialment ha llegit Jaume Vicens Vives, però adverteix que això no pot "tapar" les diferents trames.

"La idea que sempre defenso a l'hora de crear una novel·la històrica com aquesta és que s'ha de veure el món com el van veure i el van viure les persones de llavors, en un moment en què es va passar d'una societat estamental a una societat nova, amb un poble lluitant per la seva llibertat", remarca.

D'altra banda, no defuig que hi ha qui pugui veure paral·lelismes amb l'actualitat, ja que el conflicte que narra es planteja entre les institucions catalanes de l'època -la Generalitat i el Consell de Cent barceloní- i el rei Juan II.

Arran d'aquest enfrontament, va haver una "cruenta guerra civil", que "com sempre va acabar pagant el poble" i també es va internacionalitzar a l'intervenir el rei Luis XI de França.

Esteban Martín subratlla que ha armat un artefacte literari que no té res a veure amb la situació actual de Catalunya, que va començar a prendre forma fa un lustre, però "desgraciadament fets com el nepotisme o la corrupció es donaven al segle XV i es donen en l'actualitat".

Altres fets també "semblen calcats a ara, però no és per la meva culpa". "La condició humana és així", postil·la.

Lector de les històries de Sherlock Holmes, amb gestos de complicitat en aquesta novel·la, afirma que té nous casos en ment i que considera explicar la història d'una dona del segle XII, "algú oblidat, però fonamental per a uns determinats esdeveniments", que no revela.piae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exisr 2400 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 2500 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 2600 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 2700 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 2800 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 2900 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 3000 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 3100 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exisr 3200 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius tes 3300 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exisr 3400 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 3500 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 3600 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 3700 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 3800 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 3900 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 4000 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 4100 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exisr 4200 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius tes 4300 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exisr 4400 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 4500 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 4600 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 4700 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 4800 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 4900 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 5000. Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te pa 5100 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse existi 5200 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii hab 5300 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te pa 5400 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse existi 5500 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii hab 5600 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te pa 5700 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse existi 5800 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii hab 5900 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te 6000 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exis 6100 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 6200 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius tes 6300 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exisr 6400 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 6500 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 6600 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 6700 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 6800 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 6900 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 7000 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 7100 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exisr 7200 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius tes 7300 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exisr 7400 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 7500 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 7600 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 7700 debemus, hunc facilem et cotidianum novisse sermonem nunc pro relicto est habendum prudemtii ha 7800 Ac si, ut cogitata praeclare eloqui possent, non nulli studio et usu elaboraverunt, cuius te p 7900 principem copiae atque inventorem bene de nomine ac dignitate populi Romani meritum esse exist 8000.