11 de abril de 2018
11.04.2018
Ramon Gasch. Escriptor

«El meu avi, comunista, es va fer de la Falange per salvar el meu pare»

12.04.2018 | 07:11
«El meu avi, comunista, es va fer de la Falange per salvar el meu pare»

Enginyer tècnic elèctric i escriptor, Ramon Gasch s'ha especialitzat en la novel·la històrica, amb una de les quals, «Bon cop de falç!» -escrita amb Andreu González Castro- va guanyar l'any 2011 el Premi Néstor Luján


Prefereix mirar al passat que al futur?

Francament, a vegades sí (riu). Perquè al passat hi ha moments durs, però també moments molt interessants. Tanmateix, em queda menys futur que passat, per tant és inevitable que miri enrere.

És enginyer elèctric: com se li encén la bombeta d'una nova història?

Buf, això és continu. Tinc una imaginació... no sé si dir-li desbordant o caòtica. Als calaixos tinc infinitat de papers amb idees per escriure. D'una notícia del diari, d'un viatge, d'un somni, de qualsevol cosa en surt una idea. Escric cada dia de l'any. Si no, tinc un trauma.

No en perdona ni un?

Ni un. Cada dia de 2017 vaig escriure un poema i el vaig penjar a Facebook. Ara els recolliré tots en un poemari.

Quin fet del passat li fa córrer un corrent elèctric per l'espinada?

N'hi ha alguns. Córrer davant dels grisos va ser una experiència digna de ser recordada (riu).

Què ensenya el passat?

El passat ens ensenya a no repetir-lo mai, però no li fem cas. Si parlem de Catalunya, veurem que una vegada darrere l'altra. En l'actual conflicte, uns i altres estan repetint coses que no haurien de repetir.

Ensenya alguna cosa més, el passat?

Que cada moment té les seves oportunitats, i si no les aprofitem, les perdem, com l'aigua de la font. I tampoc ho hem après.

L'únic que ensenya la història és que ningú ha après mai res de la història.

És veritat, és així. Sabem que una cosa es va fer malament, i els homes la tornem a repetir. En canvi els animals, no. No sé qui són els racionals i qui els irracionals.

Sobre quina època li agradaria escriure i encara no ho ha fet?

Hi ha fragments molt interessants de la Guerra Civil. D'aquella guerra, cada família, cada parella, cada persona, té la seva història. Per exemple, el meu pare va lluitar amb els republicans a la batalla de l'Ebre i va ser fet presoner. I el meu avi, comunista, es va fer de la Falange per poder-lo alliberar.

L'amor per un fill és més fort que la ideologia.

A cada família hi ha històries semblants. M'agradaria fer-ne un recull. Quan va arribar la democràcia, hauríem d'haver eliminat tot el que quedava de la guerra. No ho vam fer i ara en paguem una mica les conseqüències

Va guanyar el Luján amb «Bon cop de falç!». Fa 300 anys que estem oprimits?

Sap què passa? Els catalans, si tenim feina, si podem tirar endavant, som bastant conformistes: que no ens toquin els dallonses i ens deixin fer. I quan podríem fer alguna cosa especial, sempre topem amb una paret. Com en aquests moments, que ens trobem en un conflicte que acabarà com han acabat els altres. I haurem d'esperar uns anys a fer el que volem fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema