13 de abril de 2018
13.04.2018
ROSSY DE PALMA · Artista

«No hi ha lloc indigne sinó comportament indigne»

La polifacètica -actriu, model, poeta, escultora...- Rossy de Palma presenta en primícia avui a Les Benardes de Salt (19.30 h) la seva primera incursió a la fotografia, amb una mostra titulada «Camouflages. Autoretratos sin rostro»

16.04.2018 | 07:09
«No hi ha lloc indigne sinó comportament indigne»

Rossy: és conscient de com de perjudicial és l'oli de palma?

Una mica sí que en soc conscient, la veritat. Jo no ho soc tant. A mi m'agrada la natura i, per tant, m'agrada preservar-la. Em preocupa, el cas de l'oli de palma. I de la Nutella, que en porta molt.

No menja Nutella, dedueixo.

No gaire, no. I això que va bé quan pateixes un daltabaix emocional, sembla ser. Però ja fa molt temps que vaig deixar el sucre. I l'oli de palma.

A més, si no té daltabaixos emocionals, no li fa cap falta.

Si els tinc, els supero amb l'art. Una exposició a Les Bernardes, i adeu daltabaix.

Una Rossy és una Rossy és una Rossy, que diria Gertrude Stein?

Una Rossy és una Rossy total.

És millor fotografiar dones que homes?

Bé, això són autoretrats, són figures femenines. Però no tinc res contra les figures masculines.

Li diré d'una altra manera: els homes som més lletjos?

I ara! Sou guapíssims. L'home és el meu complement. Jo soc súper hetero, eh? En les relacions necessito alguna cosa que jo no tingui (riu). M'agrada el contrast.

Quantes vegades s'ha negat a anar a una merda de programa de televisió?

No cregui. He anat a molts llocs que potser no em venien de gust, potser perquè ho necessitava per la meva situació econòmica. I m'he dit a mi mateixa: no hi ha lloc indigne sinó comportament indigne. I m'he inventat un mantra i amb ell he planejat sobre aigües turbulentes (riu).

Què pensava quan l'anomenaven musa?

En la maionesa. És l'única musa que conec.

Per a movida, la que vivim aquí en aquests moments, no?

Aquesta no és gaire interessant, era més divertida la de Madrid als 80. Moguts ho estem, però no és tan divertit.

Ha pensat a treure's un màster d'aquests d'ara, facilets?

He, he, jo tinc un màster de la vida, meravellós. Però no m'han donat cap títol per penjar a la paret, ho porto tot posat.

Venen ganes, a vegades, de marxar d'Espanya?

És que jo només crec en les fronteres gastronòmiques. Per tant, estic bé a tot arreu. Vas d'un poble a un altre i ja canvia la gastronomia, i tan bo era això com allò. I avui he dinat a El Celler de Can Roca. No li dic res més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema