Quatre rius envolten la ciutat i una séquia la travessa d´oest a est fins desembocar a l´Onyar, a tocar el pont de Pedra. L´aigua, font de vida, motor econòmic en l´època del desenvolupament industrial, però també causant de desgràcies, d´inundacions que han provocat destrosses econòmiques i morts al llarg de la seva història. Girona no s´entendria sense aquest lligam permanent amb l´aigua, una relació molt estreta tot i que des de fa temps, la manca de cabal en uns casos o la canalització en d´altres, han fet que es vagi desdibuixant en l´imaginari popular la importància que ha tingut al llarg del temps.

Amb motiu de les fires de l´any 2015 l´ajuntament va tenir l´encert d´editar un volum on sota el títol La Girona de l´aigua diversos autors desenvolupaven temes ben diversos: les fonts, mines i cisternes, les aigües que curen, les fàbriques, molins i centrals, les preses i rescloses, la contaminació, les tradicions i llegendes o les mirades artístiques i literàries en un dels darrers treballs que ens va deixar el periodista Narcís-Jordi Aragó. En aquell llibre l´aleshores alcalde de la ciutat Carles Puigdemont anunciava un ambiciós projecte de ciutat que havia de suposar establir «la segona gran revolució després de la recuperació del Barri Vell» ja que, segons deia, es «redescobrirà els rius a la ciutadania, els renaturalitzarà i els convertirà en un nou motor econòmic de primer ordre i el pioner de la seva categoria al país». Bones paraules, bons propòsits però que amb el pas del temps han anat quedant en uns esbossos poc definits i menys concretats més enllà de la voluntat d´apropar el parc de la Devesa a la llera del Ter quan algun dia, algun any o algun segle, es decideixi posar fil a l´agulla i traslladar el desig a un pressupost i a unes obres efectives.

Molts més anys enrere, l´ajuntament va publicar el llibre Rius, ponts i aiguats on els autors Ramon Alberch, Pere Freixas, Emili Massanas i Joan Miró repassaven no només la història dels ponts i dels rius sinó que feien un llistat cronològic dels desastres causats per l´aigua a la ciutat de Girona, des del primer desbordament del Ter l´any 1193 del qual se´n té constància documental fins al del 21 de setembre de 1971 en què varen sortir de mare el Ter, l´Onyar i el Güell. A les mirades historicistes sobre aquest tema de l´aigua s´hi ha afegit darrerament una aportació diferent, interessant, innovadora. Es tracta del llibre Ciutat d´aigua del periodista i escriptor Josep Pastells publicat per l´editorial Llibres del Segle. Aquest petit volum té la virtut d´apropar-nos a múltiples episodis gironins relacionats amb l´aigua però ho fa des d´un prisma diferent, adoptant una estructura literària que barreja la novel·la amb la recuperació de la memòria viva, cercant en tot moment la percepció de vivències que a molts ens són molt pròpies i properes (les carpes de l´Onyar, la seva pesca però també la seva menja com a recurs de supervivència, el bany a les Tres Roquetes, les llegendes d´en Carles Vivó però també l´estada de l´amo de Facebook Mark Zuckerberg a l´hotel Llegendes, etc.)

Aquest llibre és una aportació entretinguda i útil al coneixement de la ciutat de Girona que probablement es converteixi en una de les novetats d´èxit d´aquest Sant Jordi. Com deia Anna Ribas en la introducció del llibre editat per les Fires del 2015, la història de Girona «es pot llegir estirant el fil de l´aigua, com una successió de moments més bons i d´altres de més dolents». Aquesta Ciutat d´aigua de recent aparició segueix aquest fil conductor, però ho fa de tal manera que la ficció narrativa encaixa perfectament amb la realitat d´uns fets, d´uns episodis i d´uns personatges que són patrimoni de tots els gironins.